tag:blogger.com,1999:blog-73496450664988005792024-03-06T05:50:13.540+01:00Jocs de nensEls gegants passos de la petita EllaPatrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.comBlogger97125tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-54020032253402900212013-06-27T14:13:00.000+02:002013-06-27T14:15:20.697+02:00La ciutat <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAXePlJZmND40WsBMvi4udbLWihd3gwsvWsioOrcNBCJGmtola5HkAktKJNhHTuLFAwIaOy9nT86020q0sOhHvSm1yU8oeMcLh_sA0-Ha5vgrmWXFj7G-AQ-EW99iGRDSpLknyKSqtfOnA/s800/ciudad-en-ruinas.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAXePlJZmND40WsBMvi4udbLWihd3gwsvWsioOrcNBCJGmtola5HkAktKJNhHTuLFAwIaOy9nT86020q0sOhHvSm1yU8oeMcLh_sA0-Ha5vgrmWXFj7G-AQ-EW99iGRDSpLknyKSqtfOnA/s320/ciudad-en-ruinas.png" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La
ciutat està destrossada. Al voltant d'Ella, tot és runa. Els
edificis han quedat reduïts a no-res. Ella passeja amunt i avall,
lentament, sense saber on anar. No hi queda res. Els arbres han
desaparegut. “On ha anat la natura? Què se n'ha fet de la vida?”
</span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella
passeja sola per aquella ciutat, sap que no hi trobarà ningú. Sap
que l'últim que ha passat per allà ha sigut el qui ha provocat
aquest desastre. Que ha marxat i s'ho ha emportat tot amb ell. I li
ha deixat una ciutat en runes. “Això està fet un desastre...”</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella
sap què ha de fer. No és la primera vegada que apareix algú a la
seva petita ciutat i, al marxar, ho destrossa tot. Ha sigut tan
estúpida...! Sempre s'ha negat a emmurallar la ciutat, com van fer a
Troia. Sap que aquella ciutat seria molt més segura si grans blocs
de pedra l'envoltessin. Però mai ho ha volgut fer. “La meva ciutat
és diferent, perquè l'he de tornar com la resta?”</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella
sap què ha de buscar. Busca aquell racó de la ciutat que segueix
bategant, feblement. Camina i s'atura parant l'orella, esperant
sentir aquell “bum-bum” que li indiqui que la ciutat segueix viva
i que té ganes de tornar a començar. Ella sent el batec
constantment, però no és capaç de trobar aquell punt de la ciutat
on potser alguna flor ha sobreviscut. “On deu ser?”</span></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #c27ba0;"><br />
</span></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;">Ella
s'atura i es toca el pit. “Bum-bum”. Llàgrimes broten dels seus
ulls. ELLA és el racó de ciutat que segueix bategant. ELLA és el
motiu pel qual ha de tirar endavant, ha de construir de nou els
edificis i ha de tornar a plantar jardins. ELLA és l'únic motiu
que necessita per bategar, per somriure i per viure. I així ho farà,
costi el que costi. </span></span>
</div>
Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-87939311488448964362012-07-02T22:03:00.003+02:002012-07-02T22:03:35.392+02:00Si jo fós mare...<br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7E6ep9BTfn83d7laNszBwA7wzibS8GjValo_mlxa55Sfgovb5UKIJFtlymI6uMLVvWDr_Fl23rZa-ccBQSaSaM0Fu4rniCJv_n0JEN4ca6V8AaI2MCTN2gyZOxSiGcYI174a9MpAApKtv/s1600/nina-durmiendo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7E6ep9BTfn83d7laNszBwA7wzibS8GjValo_mlxa55Sfgovb5UKIJFtlymI6uMLVvWDr_Fl23rZa-ccBQSaSaM0Fu4rniCJv_n0JEN4ca6V8AaI2MCTN2gyZOxSiGcYI174a9MpAApKtv/s320/nina-durmiendo.jpg" width="320" /></a><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #c27ba0;">Ella
dorm. Els seus ullets aclucats i el seu rostre serè mostren
que ella dorm plàcidament. La mare se la mira amb una mirada
tendra. No sap quanta estona porta mirant-se-la. Ha perdut la noció
del temps. Veure la seva petita adormida la fa molt feliç.
Cada nit, la mare s'acosta a la seva habitació, l'acotxa i
comprova que la nena estigui dormint tranquil·la. Li acaricia
la carona i Ella sempre fa el mateix: estira la carona cap amunt com
si volgués que aquella càlida mà es quedés
allà amb ella, sospira, i torna a la posició inicial.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #c27ba0;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La
mare sempre somriu i se la mira una bona estona. Encara recorda
aquell dia en que es va assabentar que seria mare de nou. Ja havia
tingut la Sílvia i sempre havien volgut donar-li un germanet o
una germaneta. Però no hi havia manera. Es van rendir, i van
deixar d'intentar-ho. Aleshores, la bona notícia va venir. Ja
ho diuen que quan menys t'ho esperes allò que més
desitges arriba... </span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'embaràs
va ser d'allò més tranquil i màgic. M'agradava
tocar-me la panxa, acariciar-la i parlar-li. La sentia tan propera a
mi... En Rafel estava boig de content. S'asseia a la meva vora, i la
petita Sílvia a l'altre costat. I tots dos m'acariciaven la
panxa, que s'anava fent grossa, grossa. </span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quan
ella va néixer, no podia ser més feliç. La meva
petita estava al meu costat... I com plorava! Havia vingut al món
una petita lluitadora, amb ganes de fer-se sentir! </span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I
ara la meva petita s'està fent gran... Igual que la Sílvia.
Totes dues van creixent... I jo amb elles. Són les dues
persones que més m'han ensenyat en aquesta vida... </span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">La
mare besa la petita Ella i surt de l'habitació mentre pensa en
l'afortunada que és per poder ser mare. Per a ella, no hi ha
cap sentiment igual... </span>
</div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-89459375672237339242012-04-23T16:09:00.001+02:002012-04-23T16:09:34.659+02:00Ales<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAG0BAK7ejRgwP5E70dNWrROnntqBcX2cWf7HtKY8ie1J8yhCgGtlXfBbB4rcemv8ha08ZPa1hNqOJpxAtQRzeT9odAwpYn2gCAdBl5c67GEhmuCL86tcXf6_KTSj8cI_tAw2LqM-GTaHE/s1600/59.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAG0BAK7ejRgwP5E70dNWrROnntqBcX2cWf7HtKY8ie1J8yhCgGtlXfBbB4rcemv8ha08ZPa1hNqOJpxAtQRzeT9odAwpYn2gCAdBl5c67GEhmuCL86tcXf6_KTSj8cI_tAw2LqM-GTaHE/s320/59.jpg" width="242" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella
vola ben alt. És entremig dels núvols, perduda en un
cel infinit. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: #ffffff;">Els
núvols, blancs com un vestit de núvia, no li permeten
veure més enllà. Els edificis i les cases no
existeixen. Tampoc existeixen els rius, ni les muntanyes ni els
pobles ni les ciutats. No hi ha res més que aquell cel enorme.
</span></span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: #ffffff;">Ella
vola ben ràpid. Vola amb una velocitat tan vertiginosa que no
pot veure les coses nítidament, tot és borrós.
Vola tan ràpid, que no sap on comença un núvol i
on acaba l'altre. </span></span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: #ffffff;">Ella
vola amb unes ales enormes. Tan grans, que sembla que res ni ningú
les pugui trencar. Semblen tan fortes, que ella es torna valenta i
les mou fortament. Les mou ràpid i amb agressivitat, sense
preocupar-se'n ni una mica. I vola. Vola alt. Vola ràpid. </span></span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: #ffffff;">Però
aquelles ales no eren ni tan grans, ni tan fortes. Les ales
s'esquincen i el vent les travessa amb violència. Ella
s'espanta i deixa de moure les ales. S'atura. El pànic
s'apodera d'ella i no fa res. Els ulls se li omplen de llàgrimes:
les seves fortes ales s'han trencat. I ella cau. </span></span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: #ffffff;">Cau
ràpid i amb força, sap que l'aterratge no serà
fàcil. Això si aconsegueix aterrar dempeus. Ella
s'eixuga les llàgrimes però no pot obrir els ulls. El
vent és massa fort, ara que cau. Ella s'aferra a les seves
ales amb força i es demana perdó. Es demana perdó
una vegada i una altra per haver sigut capaç de ser tan
inconscient. Es demana perdó per haver-se fet mal d'aquesta
manera. I cau. </span></span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #c27ba0;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #c27ba0;">I
quan ella arribi a terra, es farà més mal encara. Tant,
que no sap si podrà suportar-ho. Però és
inevitable. Les ales s'han trencat i ella no hi pot fer res. Només
perdonar-se i, un cop a terra, aixecar-se, guarir les ferides, i
tornar a volar. Amb compte. Sense pressa. </span></span></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-75384627890643684372011-12-23T15:16:00.001+01:002011-12-23T16:03:02.202+01:00Regals de llum<span style="color: #6fa8dc; font-family: Verdana, sans-serif;">Permeteu-me que avui sigui la meva veu, i no la vostra, la que doni vida a aquest conte. Bon Nadal a tots. </span>
<br />
<br />
<br />
<br />
<object width="400" height="27" id="movie" type="application/x-shockwave-flash" data="http://www.google.com/reader/ui/3523697345-audio-player.swf?audioUrl=http://dl.dropbox.com/u/52672026/Llums%20de%20colors.mp3">
<param name="movie" value="http://www.google.com/reader/ui/3523697345-audio-player.swf?audioUrl=http://dl.dropbox.com/u/52672026/Llums%20de%20colors.mp3" />
<param name="wmode" value="transparent" >
<param name="allowScriptAccess" value="never">
<param name="flashvars=" value="playerMode=embedded">
</object>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-83650071518113648262011-12-11T20:16:00.001+01:002011-12-11T20:41:11.014+01:00Diumenge<br />
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjOCMUXwFWFBJa-fkyu9uA0cRBLY_WCBY2f9k8SpYN5rf75wCwJ5H98XYoJmvSgQzEbwe9LQuLTT3mR-Z2uGGoPdaJ2g0JKwny7axvTmlPMapdw7eNco9fN2uSDw9dbYIOUUyJm68qPGaZ/s1600/La+ni%25C3%25B1a.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjOCMUXwFWFBJa-fkyu9uA0cRBLY_WCBY2f9k8SpYN5rf75wCwJ5H98XYoJmvSgQzEbwe9LQuLTT3mR-Z2uGGoPdaJ2g0JKwny7axvTmlPMapdw7eNco9fN2uSDw9dbYIOUUyJm68qPGaZ/s320/La+ni%25C3%25B1a.jpg" width="213" /></a><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">És
diumenge. I, com cada diumenge, Ella està trista. No sap ben
bé quin és el problema que té amb els diumenges
però els veu tan negres i depressius que ella només pot
posar-se trista. Només llevar-se, Ella ja nota aquell ambient
de diumenge i els seus ànims es desplomen. </span></span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">Avui,
però, segurament dir que el diumenge és el motiu de la
seva tristor és només una excusa. Els diumenges ajuden
a ella a pensar. I ella de vegades pensa molt. Massa. I es perd en
els seus pensaments i arriba a la conclusió de que res
funciona a la seva vida. Que l'ha centrada malament, que el melic de
la seva vida hauria de ser una altra cosa. I ho sap. Però li
costa canviar-ho. </span></span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">A
més, avui han demanat a Ella que torni. Que torni d'on? Si no
s'ha mogut mai del lloc... Li han dit que l'enyoren. Que enyoren
l'Ella que somriu i que diu tonteries. L'Ella despreocupada i feliç.
Que Ella ha deixat de ser ella. I ella ni tan sols se n'havia adonat.
</span></span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">Avui
és diumenge. I Ella no pot ser feliç un diumenge. Són
coses totalment oposades. Ella pren decisions un diumenge i decideix
just el contrari un dilluns. Ella sap perfectament el que vol un
dimarts i s'omple de dubtes un dimecres. Ella plora un dijous i salta
d'alegria un divendres. Ella no pensa en res un dissabte i pensa en
tot un diumenge. </span></span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">Ella
sap el que ha de fer però no sap si és capaç de
fer-ho. Ella ha deixat de creure en ella mateixa. </span></span>
</div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-63764947469254488452011-11-19T13:51:00.001+01:002011-11-19T14:15:38.676+01:00L'èxit i el fracàs<br />
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOO2tqsVxcSDirQhh4lsf8hWXI1sLfVfWDCZC4aEk_gxAVwYApN1YYAQqhh5fj9UTwTi5y_sK1zZmL3fWXapgMyJnSjQQ70IsWtsk40YMqtzSdTDqu5AnxpOBSEiTwNAfnJDhN95l68-iT/s1600/nina-feliz.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOO2tqsVxcSDirQhh4lsf8hWXI1sLfVfWDCZC4aEk_gxAVwYApN1YYAQqhh5fj9UTwTi5y_sK1zZmL3fWXapgMyJnSjQQ70IsWtsk40YMqtzSdTDqu5AnxpOBSEiTwNAfnJDhN95l68-iT/s200/nina-feliz.jpg" width="200" /></a><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;">Ella
ha sentit sempre que, a la vida, és molt important tenir èxit.
L'èxit és allò amb el que els publicistes juguen
per vendre: si tens això, tindràs èxit. Ens
agrada tenir amics perquè aquests ens recorden quan tenim èxit
i s'alegren de nosaltres. Ens agrada tenir amics perquè quan
fracassem, ens intenten ajudar a cercar l'èxit. </span></span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;"><br /></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;">L'èxit,
l'èxit i l'èxit. Ens agrada guanyar. No, ens encanta
guanyar! Encara que no hi hagi cap premi, l'important és
sentir aquella sensació tan reconfortant d'èxit. Ens
esforcem a treure bones notes, perquè són una senyal
d'èxit. I ens agrada fer les coses bé per tal que
tothom vegi què tenim èxit. Ens passem la vida cercant
l'èxit i rebutjant qualsevol idea de fracàs</span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;">Aquests
dies, ella ha après una cosa molt important. Ella ha buscat
l'èxit com una desesperada, ha lluitat contra el vent i la
marea, s'ha encarat a les seves pors, s'ha arriscat. Però, al
final, ella ha fracassat. Sí, ha perdut. Però ella
pensa que tampoc és tan dolent perdre. Ella ha plorat perquè
ha perdut. I probablement encara no ha plorat prou.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;"><br /></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;">Però,
sabeu què? Que ella ha guanyat. Sí, Ella ha guanyat
perquè ha sabut perdre, perquè ha acceptat la seva
derrota i perquè acceptar el fracàs és un signe
ben important d'èxit. </span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">I
ella n'ha tret alguna cosa de tot això. Ha après molt. De mil coses ben diferents! Quina millor recompensa que aprendre de
tot allò que fem?</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;"><br /></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;">Ella
somriu i, encara que ho fa amb llàgrimes als ulls, està
ben contenta. A poc a poc anirà somrient més i més,
i tirarà endavant. Sí, perquè Ella en sap,
d'això. I en sap molt. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;"><br /></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;"><br /></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #6fa8dc; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;">Fotografia extreta de Google</span></span></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-42940510935614569432011-11-17T23:28:00.001+01:002011-12-11T20:44:32.878+01:00El saló<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/CQDVqts2CsA" width="560"></iframe><br />
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">Ella
es troba avui dins un gran saló. Se sent lleugera i relaxada,
tot i que l'ambient no pot ser més atrafegat. El saló
és ple de gent que riu i parla sorollosament. Les dames van
vestides amb uns sofisticats vestits i duen els pentinats més
moderns de l'època. Els seus rostres són pàl·lids
i les més atrevides duen un brillant carmesí als
llavis. Els cavallers duen unes jaquetes de tonalitats fosques i uns
pantalons d'època a to amb les jaquetes. Les sabates, molt
fines, fan d'aquell conjunt tot un espectacle. </span></span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><br /></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">Ella
es mira a sí mateixa. Duu un vestit molt bonic de color beix,
ajustat fins a la cintura. Els guants, del mateix color, fan d'ella una petita dona. S'apropa a una de les moltes
taules plenes de menjar i pot observar-se reflectida en un bol
platejat. Ella també té el rostre pàl·lid
i els llavis d'un rosat ben discret. </span></span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><br /></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">La
música comença a sonar. El pianista delecta les oïdes
dels assistents amb una dolça peça. Els cavallers
conviden a ballar a les dames, que assenteixen amb sincers somriures.
Ella segueix al costat d'aquella taula, contemplant l'espectacle. El
seu rostre s'omple de melancolia i nostàlgia. Com voldria ser
ballant amb ell... Enyora aquella mà forta que un dia la va
treure de la foscor i de la </span><a href="http://jocsdenens.blogspot.com/2011/01/cega.html"><span class="Apple-style-span" style="color: #8e7cc3;">ceguesa</span></a><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">. </span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><br /></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">Sobtadament,
el cor d'ella s'accelera. Sap que ell és allà. No el
pot veure, però el sent més aprop que mai. El busca.
Els seus ulls repassen nerviosos aquell enorme saló. Una
vegada. I una altra. El seu cor li diu: “Ella, ell és aquí”.
Però ella no el pot veure. Abaixa la mirada, mig avergonyida,
pensant en com ha mostrat la seva desesperació. I tanca els
ulls.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><br /></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">I
sent aquella gran mà. Aquella ferma mà que l'acaricia
la barbeta suaument i li aixeca el cap ben a poc a poc. Amb el més captivador dels somriures, li diu:</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">-
Em va semblar dir-te una vegada que mai abaixessis el cap, petita.
Ballem?</span></span><br />
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><br /></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #9fc5e8; font-size: x-small;">Alèxia, gràcies de nou per la teva bonica música.</span></span></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-69620473609632648022011-06-06T16:43:00.004+02:002011-06-06T16:45:54.917+02:00Papallona<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpxzC1ROta4Hk4uSdQtX036Ju-n31L14_GtCS1bJV0_xPvxZxmP3CvNukYrTIKYHTThpFG5TMsTkZKyN5xshOkcVZkptK-j8g_VOsjkIyihgGU09l8Hf5U1AyCvdX_l1cQmzBPeYLctNKP/s1600/SAM_1789-1.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpxzC1ROta4Hk4uSdQtX036Ju-n31L14_GtCS1bJV0_xPvxZxmP3CvNukYrTIKYHTThpFG5TMsTkZKyN5xshOkcVZkptK-j8g_VOsjkIyihgGU09l8Hf5U1AyCvdX_l1cQmzBPeYLctNKP/s200/SAM_1789-1.JPG" width="150" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">És primavera. Els arbres, plens de colors, onegen suaus al compàs del vent. Les flors són el en seu moment àlgid, desprenent una olor dolça que omple el món de somriures i desitjos. Els camps són verds i les vinyes també. El Penedès és preciós durant aquesta època de l'any. Potser és per això que Ella està enamorada de la primavera. Després d'uns mesos de fred, ja era hora que el sol comencés a lluir. L'escalfor del gran astre reconforta els cors de tal manera, que les persones són més felices. Es respira un ambient més festiu, més alegre. Curiosament, però, el que més agrada a Ella de la primavera no són els arbres, ni les flors, ni les vinyes. El que més agrada a ella és que el seu carrer, el seu poble, el seu món s'omple de papallones.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;"><br />
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">Papallones de totes mides i colors. Papallones que mouen les ales amb delicadesa però fermesa. Suaument, però amb seguretat. I sense parar. I volen, volen per tot arreu! No saben on van però sempre van a parar a algun lloc. S'aturen a sobre d'una bella flor, li fan un petó i tornen a alçar el vol. Incansables, lluitadores, valentes. Però també fràgils, petites, vulnerables.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;"><br />
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">Ella és una papallona. Ella se sent moltes vegades fràgil, petita i vulnerable. Ella s'espanta de vegades i té por. I plora. La gran quantitat de llàgrimes que han vist el seus ulls! Però ella, en aquests moments de debilitat recorda que té un bonic motiu pel qual volar. Decidida, obre les seves ales i alça el vol. I és aleshores una papallona incansable, lluitadora i valenta. I vola ben alt. Amunt! I més amunt encara! El límit... el límit és que no hi ha límit. </span></span> </div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-12114549583907843442011-02-11T13:35:00.000+01:002011-02-11T13:35:13.253+01:00Núvols de tempesta<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUs9EKf2FkfFVI2iePWEdmQx21ENhLTEIV2o90YYd2MLtUmQSl2MiW5BRSq-U78pQMc60_yCxdqdAbTJCjLod_hkBVTAZKmURvfINUm_asLO9x1vLLXgGMp8FG40s36SlrWpLFv2fpSPZB/s1600/Tormenta_Sobre_la_Isla_1280x800-789581.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUs9EKf2FkfFVI2iePWEdmQx21ENhLTEIV2o90YYd2MLtUmQSl2MiW5BRSq-U78pQMc60_yCxdqdAbTJCjLod_hkBVTAZKmURvfINUm_asLO9x1vLLXgGMp8FG40s36SlrWpLFv2fpSPZB/s200/Tormenta_Sobre_la_Isla_1280x800-789581.jpeg" width="200" /></a><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;">Ha arribat un punt en la vida d'Ella en que algunes coses han canviat. No és que tot hagi passat de cop i volta, sinó que ha sigut un canvi progressiu, lent i quasi imperceptible. Avui, però, Ella s'ha adonat que la seva actitud envers alguns aspectes de la seva vida ha canviat completament.</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;"><br />
</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: #ffffff;">Només li cal mirar al seu voltant, per adonar-se que tot és diferent. Mirant al seu voltant, ella pot contemplar el seu bonic arbre, que ja s'ha guarit de les ferides i que creix alt, sa i fort. Alçant el cap, ella contempla el cel. Ben blau, ben clar. Cap a la llunyania, uns núvols negres observen el petit món d'Ella. Han intentat omplir el seu cel de foscor i llamps altra vegada, però Ella no ho ha permès. I aquest és un canvi enorme. </span></span> </span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: #ffffff;"><br />
</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"> <span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: #ffffff;">Abans, en altres temps, Ella hagués rebut aquells horribles núvols amb els braços oberts. I hagués deixat que plogués durant molt de temps, mullant tot el seu fràgil cos. Hagués deixat que s'amagués el sol, que l'únic so que sentís fossin els trons, que l'única llum fos aquell llamp. </span></span> </span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: #ffffff;"><br />
</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"> <span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;">Però avui... Avui Ella rebutja tot això! Avui ella vol un cel ben blau, amb un sol radiant. Avui ella tan sols vol escoltar els ocells piular, els grills cantar. Avui la llum d'ella és aquell astre tant llunyà... El sol. I és que avui... avui el llamp no té res a fer a la vida d'Ella.</span></span></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-65810090501122544352011-01-30T21:22:00.003+01:002011-01-30T21:30:56.048+01:00Cega<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYR1BBwidWrrrH2WzFHPx1jKQQpS6la_ovwOlNUQQmx0BkD7hyphenhyphenDUpQh2EgPl2jCUigBCrcrs9iDt9tK-WGsPNeMQUeMBg_60mBgRDN43YmPQpt-HG2QsfddXzQi7wtl00Y4bBrC-_R0Lip/s1600/fotos+de+manos.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYR1BBwidWrrrH2WzFHPx1jKQQpS6la_ovwOlNUQQmx0BkD7hyphenhyphenDUpQh2EgPl2jCUigBCrcrs9iDt9tK-WGsPNeMQUeMBg_60mBgRDN43YmPQpt-HG2QsfddXzQi7wtl00Y4bBrC-_R0Lip/s200/fotos+de+manos.jpg" width="165" /></a><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">Ella no sap on és. Té els ulls oberts, però és incapaç de veure res. Només negror i més negror. Ella gira el cap, potser si mira enrere veurà llum i sabrà cap a on anar. Tot i així, quan ella es gira, tot segueix sent negre. Fins i tot, més negre que abans.</span></span><br />
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><br />
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">Ella alça els braços i posa les mans planes, disposada a aturar-se si aquestes toquen algun objecte o alguna paret. Valenta com mai, Ella es posa a caminar. Fa passes petites i insegures. Potser tampoc és tan valenta...</span></span><br />
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><br />
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">La foscor mai ha fet por a Ella, però el no saber on anar la posa ben nerviosa. Té la sensació de que dóna voltes sobre ella mateixa, sobre un mateix punt. Creu que no s'està movent del lloc. I s'angoixa. </span></span> </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><br />
</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">Ella comença a plorar. Primer, d'una manera tan silenciosa que si hagués algú allà aprop no la sentiria. Després, però, l'angoixa incrementa i ella comença a sanglotar amb força i a plorar com no ha plorat mai. Desconsolada, Ella s'atura, deixa de caminar i es fa una boleta d'ella mateixa, al terra immòbil.</span></span><br />
<span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><br />
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">Quan creu que es quedarà allà per sempre, una mà enorme agafa la seva. Ella deixa de plorar. De sobte la por s'ha esvaït. Ella se sent segura. No està sola. El propietari d'aquella mà no li diu res, però a Ella no li fa falta. Sap que aquella mà que l'agafa amb seguretat la traurà d'allà. </span></span> </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><br />
</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">I, amb passes fermes, aquella mà s'endú a Ella de la foscor, poc a poc, cap a la llum. Cap a un lloc on pugui veure la cara d'aquella persona en la que confia cegament. I mai millor dit.</span></span></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-9753698102329277612011-01-20T12:51:00.003+01:002011-01-30T21:34:31.988+01:00El límit del bé i del mal<iframe allowfullscreen="" class="youtube-player" frameborder="0" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/S8I8TryEhlM?rel=0" title="YouTube video player" type="text/html" width="425"></iframe><br />
<br />
<br />
<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">Ella es troba en un camp de vinyes molt extens. És quasi de nit, però pot observar la posta de sol just al final d'aquella vinya. Aquella extensió de camp té una alzina centenària que convida al repòs. Ella s'asseu als peus de l'enorme alzina i contempla com el sol s'amaga lentament rere les muntanyes.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;"><br />
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">I, amb la natura com a companya, Ella comença a pensar. Pensa en la seva vida, en tot el que ha fet, tot el que està fent i tot el que encara li queda per fer. Pensa en els encerts, en tot allò del qual està ben orgullosa. I, com no, pensa també en els errors, en aquelles petites equivocacions que li van costar més d'un mal de cap.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;"><br />
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella té una mescla agredolça dins seu quan recorda el maleit llamp, que li va fer tant de mal però que també la va fer créixer com a persona. La mateixa sensació té amb l'ombra, amb la qual va fer les coses malament i més tard se'n va ressentir.</span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;"><br />
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">Pensa aleshores en la seva situació ara. En la immensa felicitat que sent en aquests moments. No pot evitar somriure. És tan feliç que canta cançons tot el dia. És tan feliç que se li posa la pell de gallina sense motiu aparent. És tan feliç... que té por.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;"><br />
</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">Té por de que tot sigui un somni, que aquella felicitat que viu ara acabi sent un record agredolç. I, amb aquella felicitat que l'espanta, Ella s'adorm als peus d'aquella alzina. Només per assegurar-se de que fins ara estava ben desperta. Només per saber que el que ara està vivint no és un somni. És ben real i ben seu... Somriure als llavis, Ella s'adorm plàcidament. </span></span> <br />
<span style="color: #a64d79; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #741b47; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Gràcies Alèxia per aquesta bonica melodia, ja saps que m'ajuda molt a escriure. Al ritme de les teves notes, les meves paraules flueixen pel meu cap. Gràcies! </span></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-1299677962206520622010-12-03T15:14:00.005+01:002010-12-03T15:21:24.225+01:00La carrera<div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJw3eJYPXuS8QFns7w4shYZICW-fC7-0fEDJqFrHcWaM5fkf_gL3HiMEYqsrCsndI1u3wll6NHyMBu1OY9sqkbgd5PN1TpJPF5yLVHINwWfJfhHoMN9t-fTF4dey6R7HmriHfH7J7cHcWu/s1600/pista_de_atletismo-21912.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJw3eJYPXuS8QFns7w4shYZICW-fC7-0fEDJqFrHcWaM5fkf_gL3HiMEYqsrCsndI1u3wll6NHyMBu1OY9sqkbgd5PN1TpJPF5yLVHINwWfJfhHoMN9t-fTF4dey6R7HmriHfH7J7cHcWu/s200/pista_de_atletismo-21912.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">Ella està disputant una carrera d'atletisme. Mai ha sigut massa bona corrent però tampoc li preocupa. Tampoc li agrada molt córrer però avui no li ha quedat cap més remei. Sense entendre massa bé com ha passat, Ella es troba en el punt de sortida d'una pista d'atletisme. Aquell punt de sortida és immens, Ella no pot veure cap dels extrems. Ella creu que allà hi ha aproximadament uns sis mil milions de persones, és a dir, tota la humanitat.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">Alguns dels competidors van vestits d'una manera esportiva, disposats a córrer al màxim. D'altres duen cinc rellotges a cada mà, tement no arribar a temps o arribar massa d'hora. Uns quants van vestits molt elegants, com si anessin de festa. També n'hi ha que duen el pijama posat i no sembla que tinguin pensat córrer gaire.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;">De sobte, un tret treu a Ella dels seus pensaments. La carrera ha començat. Alguns arrenquen tant ràpid que sembla que flotin per la pista. D'altres encara no han sortit. Ella s'afanya i comença a córrer. </span> </span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">Arriba un moment, però, que Ella no pot més. S'atura per agafar aire. No li dóna temps a parar del tot, ja que hi ha algú que l'empeny des de darrere.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"></span>-Som-hi Ella! No pots aturar-te ara! Vinga, afanya't!</span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">Ella ho intenta. Prova de seguir avançant però li és impossible. És com si els peus se li haguessin quedat clavats a terra i no els pogués moure.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">Qui fos que l'empenyia, ara està uns deu metres davant d'Ella. Li allarga la mà.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"></span>-Ella, ja quasi hi ets, has d'arribar... No ens queda temps!</span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">Els ulls de la petita Ella s'emboiren i una llàgrima li rellisca per la galta. Ella se sent impotent. Vol avançar, vol arribar on és aquell estrany home, però no pot. Ho intenta amb totes les seves forces i els seus peus no es volen moure del lloc.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"></span>-Ella, jo no puc córrer més que tu, però si no em segueixes et deixaré aquí sola.</span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">Fins i tot els personatges que anaven en pijama l'han atrapat i l'estan avançant. Ella ocupa l'última posició.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; color: #c27ba0;">Els peus d'Ella segueixen sense moure's. I allà es quedarà, sola, fins que algú sigui capaç de tirar enrere, donar-li la mà i dir-li: “Vinga Ella, jo t'ajudo”. </span></span> </div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-30950685063702002582010-11-15T19:09:00.005+01:002011-01-21T14:41:11.396+01:00L'ombra<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBhtqGlA_PdccTY7QvjmLQ_7p7VxSFeEc8YWQaExFk3nz1I8tk4XzkFE0pUKlcRwlJuRx55-8I29mNq7tkbF8ukLMjQ-hDYM2IId88vBJ2M_gy6At6qg6Fk91wiRTCZL_pijfluV_NII-r/s1600/tarot-sonar-con-sombra.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBhtqGlA_PdccTY7QvjmLQ_7p7VxSFeEc8YWQaExFk3nz1I8tk4XzkFE0pUKlcRwlJuRx55-8I29mNq7tkbF8ukLMjQ-hDYM2IId88vBJ2M_gy6At6qg6Fk91wiRTCZL_pijfluV_NII-r/s200/tarot-sonar-con-sombra.jpg" width="200" /></a></div><div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">Ella camina per una ampla avinguda flanquejada per una llarga filera de castanyers. Camina alegrement, donant la mà a la mare. A ella l'apassiona aquella avinguda. Des que hi van fer obres, aquell poble sembla un lloc més alegre. És una avinguda tan ampla que els nens poden jugar i córrer sense que els pares temin per ells.</span></span></span></div><div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">La mare s'asseu a un dels bancs d'aquella avinguda. Ella es queda dreta, impacient. La mare treu una bossa i molt lentament, com si sabés que Ella s'espera, li allarga un entrepà.</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><br />
</span></span></div><div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">-<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Té, Ella. No corris mentre menges! Ja saps que et pots ennuegar!</span></span></div><div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ella fa quatre passes amb precaució i tot seguit comença a córrer. La mare mou el cap mentre somriu: mai n'aprendrà!</span></span></div><div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">Ella s'allunya una mica de la mare. Encara que sap que els ulls de la mare no s'aparten d'ella, la petita se sent lliure. Mentre es menja l'entrepà, passeja per l'avinguda. S'apropa a tots els arbres i els acarona. Arriba fins el monument que corona l'avinguda i s'atura a observar-lo amb deteniment. Les formes estan perfectament definides, les persones que hi ha esculpides semblen de debò, igual que els motius florals.</span></span></div><div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">De sobte, mentre Ella observa amb admiració el monument, li sembla veure una ombra que passa fugaç. Ella gira el cap de cop, buscant un rastre d'aquell miratge. Malauradament, l'ombra ha desaparegut. Ella la busca sense sort. Es torna a girar per observar l'estàtua i l'ombra torna a aparèixer, riallera, burlant-se de la petita Ella.</span></span></div><div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">Els ulls d'Ella es tornen plorosos. Coneix aquella ombra. L'innocent Ella creia que mai la tornaria a veure, que ja no formaria part de la seva vida. Però l'ombra torna a aparèixer, sense avisar, com fa sempre. Ella, impotent, es posa a plorar. La imatge de l'ombra es torna borrosa degut a les llàgrimes. Ella plora desconsoladament, de tristesa i de ràbia. Ella decideix que ella triarà qui pot entrar a la seva vida i no permetrà intrusos. Fent força amb els punys, Ella dedica a l'ombra el que espera que siguin les seves últimes paraules.</span></span></div><div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">-Vull que marxis, maleïda ombra! Fora! Fora de la meva vida! No vas voler marxar un dia? Perquè vas i véns? Si vas decidir marxar, no canviïs ara d'idea! Marxa ombra, fes la teva vida i deixa'm a mi fer la meva. Si vas decidir marxar, no tornis... No tornis més!</span></span></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-42022637323305150762010-10-22T15:56:00.001+02:002010-10-22T15:58:15.672+02:00Toc-toc-toc<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnygI0aixdnmU9J7_hL2lBMRQtdOOzTXlzzfaGEtBH5iBFvr23Bo1yHj8g56BiriV_pX5kFUEH4UTugPcVk6JE5Qb9yux4sftZFxratjkhn7HOFnn6lENXp8q5_pb_bYu7R_jsKhPYyFlv/s1600/puerta-laca-provenzal2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><img border="0" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnygI0aixdnmU9J7_hL2lBMRQtdOOzTXlzzfaGEtBH5iBFvr23Bo1yHj8g56BiriV_pX5kFUEH4UTugPcVk6JE5Qb9yux4sftZFxratjkhn7HOFnn6lENXp8q5_pb_bYu7R_jsKhPYyFlv/s200/puerta-laca-provenzal2.jpg" width="200" /></span></a></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">“</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">Toc-toc-toc!”. Algú truca a la porta. Ella ho ha sentit, però no mou ni un centímetre del seu cos per anar a obrir. Segueix pintant tranquil·lament aquell gros elefant embotit dins d'un tutú. </span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"> </span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">“</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">Toc-toc-toc!” Algú truca a la porta, insistent. Ella, però, segueix sense moure's del seu lloc. Només hi ha la Sílvia a casa, tancada a la seva habitació amb la música al màxim. El més probable és que no hagi sentit el timbre i Ella en té constància d'això. Sap, per tant, que si no obre ella, ningú anirà a obrir la porta.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">“</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">Toc-toc-toc!” Algú truca a la porta, amb força. Ella no està espantada. Sap que aquest algú trucarà i trucarà fins que Ella li obri la porta. I ho sap, perquè també sap qui és aquest algú. La forma de trucar el delata. Ella ha sentit tantes vegades aquest “toc-toc-toc!” que ara ja no li ve de nou.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">“</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">Toc-toc-toc!”. Ella aquest cop aixeca el cap i deixa anar un sospir. Es mira el dibuix i somriu: l'elefant del tutú li està quedant realment bé.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">“</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">Toc-toc-toc!”. Algú truca per cinquena vegada. Ella s'aixeca i, amb el cap cot i arrossegant els peus, es dirigeix a la porta.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">Vençuda, ella rodeja el pom de la porta, disposada a obrir. Ella pot sentir com aquest algú s'aparta un centímetres de la porta. Sap que ella està a l'altra banda. A més, Ella també pot percebre el somriure que està dibuixant aquest algú; un somriure victoriós. La mà d'Ella comença a girar el pom de la porta. Un quart de volta. Mitja volta. Tres quarts. La porta s'obre.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="background: transparent; font-weight: medium; margin-bottom: 0cm;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #c27ba0;">Abans que Ella pugui dir res, aquest algú ja és al menjador preguntant: “Puc entrar, oi, Ella?”. Ella sospira de nou. “Si, Decepció, pots entrar”. </span></span></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-58187493635544525012010-09-19T20:22:00.003+02:002010-09-19T22:32:10.758+02:00American dream<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyZahfvEaCh2OYipWA2CqbnCOgw4p0gtjRwK7rPz0C91YENBb34eUJxpPilDR7mwZq6beUJ8rQCPNb6anz34IzhS41ifKtgjvADDBcP-FfAiWSj_rPuGtUDUzqov3cVhZavIdVueYkRmhk/s1600/medico.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: right; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" qx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyZahfvEaCh2OYipWA2CqbnCOgw4p0gtjRwK7rPz0C91YENBb34eUJxpPilDR7mwZq6beUJ8rQCPNb6anz34IzhS41ifKtgjvADDBcP-FfAiWSj_rPuGtUDUzqov3cVhZavIdVueYkRmhk/s320/medico.jpg" /></a><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella està envoltada de doctors uniformats amb bates verdes, mascaretes del mateix color i guants de blanc trencat. Al mig de la sala, un llit amb un pacient que resta immòbil. Cada metge té un estri diferent a la mà i fa moviments ràpids. El temps és or en aquestes circumstàncies. Un cop de colze treu a Ella dels seus pensaments.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">-Afanyi's doctora Ella! No tenim temps! </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta situació li recorda a les típiques pel·lícules americanes: una sala plena de doctors que lluiten a contracorrent per salvar la vida d'un pacient. Aquests doctors no són uns metges qualsevols. Aquests doctors són uns lluitadors nats, que no deixaran que el seu pacient mori. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella observa de nou la sala. La tensió es palpa en l'ambient. Els seus companys estan nerviosos, però no deixen que aquests nervis els juguin males passades. Saben que un petit error pot ser fatal. Ella es mira aleshores les mans i les veu recobertes de blanc trencat: els guants. Es mira els braços que estan recoberts de verd i es toca la boca. Sí, tal i com ella pensava, hi duu una mascareta. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella és una doctora més en aquella sala, una d'aquelles lluitadores nates que no deixaran perdre el pacient, que lluitaran fins el final. Un parell de doctors la miren, esperen instruccions. Aleshores se n'adona de que ella és la més important en aquella sala, la que pren les decisions. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella recorda de nou aquelles pel·lícules americanes quan un dels seus companys exclama:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">-L'estem perdent! </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Un instint recorre el cos d'Ella que comença a actuar de manera ràpida. No el pot perdre. Ha de salvar la vida d'aquest home. Comença a donar instruccions als doctors, a demanar estris, a ordenar. Les ordres flueixen l'una darrere l'altre, sense parar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Aquell so de fons, el que abans sonava com “pip, pip” ara s'ha tornat un llarg “piiiiiiiiiip”. Alguns metges s'allunyen un pam de l'escena i Ella segueix intentant reanimar el pacient mentre sent de fons “l'hem perdut”. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella torna a recordar les pel·lícules americanes, on el metge ho intenta i ho intenta fins que aconsegueix reanimar al pacient quasi miraculosament. Ella, però, no té tanta sort. Ho ha intentat una vegada i una altra, però de res l'ha servit. L'ha perdut. I és aleshores quan la petita Ella se n'adona que, de vegades, no n'hi ha prou amb intentar-ho una vegada i una altra. De vegades, perds allò que més vols i t'és impossible evitar-ho. De vegades, només de vegades, lluitar no dóna cap mena de fruit. Almenys, però, Ella sap que ho ha intentat amb totes les seves forces i això no li ho podran retreure mai.</span> </div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-23128062788338980242010-08-03T19:53:00.000+02:002010-08-03T19:53:47.266+02:00El començament de mil coses noves<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUIUcRjSOHfB20Hh5eOjIlhfq6ZzREDWtVnY_YZdcQzFEM1yvBw2LZWTudGPpYq7SZbVL_S77XKjIFb3oFJPAaaxGNwH6dPmr830QqTSWp_ZZb4UiaigTsYqhc5sd8Wkim1J9KFI_Km-tZ/s1600/cambios.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" bx="true" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUIUcRjSOHfB20Hh5eOjIlhfq6ZzREDWtVnY_YZdcQzFEM1yvBw2LZWTudGPpYq7SZbVL_S77XKjIFb3oFJPAaaxGNwH6dPmr830QqTSWp_ZZb4UiaigTsYqhc5sd8Wkim1J9KFI_Km-tZ/s200/cambios.jpg" width="200" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella ha arribat a un punt de la seva vida que es podria definir amb una sola paraula: canvis. Constantment, alguna cosa a la vida d'ella canvia inevitablement. Ja sigui cap a bo o cap a dolent, aquests canvis es donen sense parar. Ella tanca els ulls i, quan els torna a obrir, el seu món ha canviat completament. </span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Aquests canvis poden espantar a Ella. De fet, l'espanten una mica. Té por de tancar els ulls massa estona i al tornar a obrir-los no reconèixer res del seu voltant. Té por de despendre's de tot allò al que ha estat aferrada durant els últims anys. Té por de deixar de necessitar tot allò que fins ara li havia estat imprescindible. Ella té por de deixar de ser ella. Sap que els canvis no es donen només al seu voltant, sinó que també l'afecten a ella. I n'és conscient. I se n'adona. Només li cal mirar cap enrere i veure que està creixent. Que s'està fent gran. Tot i que segueix tenint alguna cosa d'aquella nena innocent i petita que ho veia tot com un joc, Ella no és la mateixa. Cada cop és menys innocent i cada vegada menys petita. </span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Inevitablement, sense voler-ho, Ella creix. I aquests canvis només fan que evidenciar-ho. Com si no se n'adonés prou! La vida d'Ella està canviant completament a una velocitat de vertigen. Aquelles coses que feia al seu dia a dia ja no són les mateixes, sinó que són completament diferents. Ja sigui estiu com hivern, res és el mateix al món d'Ella. </span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Impotent, ella s'eixuga les llàgrimes mentre mira d'assimilar aquests canvis. Sap que mentre es recordi tal i com era abans, aquella nena petita i innocent no morirà mai. I Ella mai se n'oblidarà d'això. Mai.</span> </div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-62770573233989625622010-07-14T19:05:00.001+02:002010-07-14T19:06:04.912+02:00Desitjos de coses impossibles<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizK7B246DpHYppd8a24bra2owfTIEZa04nmZo6kx6JPpuCxyDaFdVbtHaEsiv16OOJ-rHDwws8mMyRM1njapSuiPsj6rCOAfke6NEQX5zVBhO-A4pthF1TP9lYGm-rAxruPmEXOTeS8_Wx/s1600/deseos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; cssfloat: right; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" rw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizK7B246DpHYppd8a24bra2owfTIEZa04nmZo6kx6JPpuCxyDaFdVbtHaEsiv16OOJ-rHDwws8mMyRM1njapSuiPsj6rCOAfke6NEQX5zVBhO-A4pthF1TP9lYGm-rAxruPmEXOTeS8_Wx/s200/deseos.jpg" width="200" /></a><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">És estiu. Un estiu calorós, molt calorós. I és una d'aquelles tardes en la que la calor és tan insuportable que la gent no té ganes de fer res. Es quedarien tot el dia escarxofats al sofà, mirant les aburridíssimes pel·lícules que posen a la televisió. Ella, però, no té ganes ni d'escarxofar-se al sofà. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">La nostra petita protagonista avui està pensativa. S'ha posat a reflexionar en totes aquelles coses que podria estar fent en aquests moments i que no està fent. Podria anar a la platja, banyar-se a la piscina, sortir al carrer, pintar, dibuixar, prendre's un refresc... Podria fer tantes coses que només de pensar-hi ja es cansa. Ha pensat en fer una llista, però preveu que serà tan llarga que millor ni ho intenta.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Mentre prova d'anomenar totes aquelles coses que podria fer i no està fent, se n'adona de que hi ha una d'aquestes coses que se li va repetint al cap. Tot i que ja sap que ja l'ha anomenada, el pensament li juga males passades i li torna a recordar allò tan interessant que podria fer i que no està fent. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella calla el seu pensament. Deixa d'intentar anomenar les infinites accions que podria estar fent i s'atura a pensar en aquella que li ha rondat pel cap més d'una vegada. Uf... en realitat es mor de ganes de dur a terme aquesta acció. Sí! En té moltíssimes ganes. I la faria ara mateix, sense pensar-s'ho ni un moment! Si algú li preguntés: “vols fer això?” Ella no ho dubtaria ni un segon. Desafortunadament, a vegades necessitem alguna cosa més que la nostra voluntat per a realitzar certs desitjos. A vegades necessitem terceres persones que ens ajudin. Fins i tot, aquelles terceres persones poden ser el propi desig. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">I, mentre la petita Ella dirigeix la mirada a l'infinit, es treu aquella idea del cap, aquell desig sobtat que tantes ganes té de fer i que, ara per ara, li és impossible de realitzar.</span> </div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-53392915158042740322010-06-22T16:03:00.002+02:002010-06-22T16:04:48.719+02:00Seqüeles<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAG69MwR6_auLEeKXXLRDHnjKEBg9tobphv3dZSaIw_uzxNqSjQ6E9dMboqAfCqiCidNjt1p43lnqfSZUowTBvaIOJkJdirZD_98OyCTwrnEM6K_Wdzb4WD9MOTHLp2RBNhJuFa2IcCS56/s1600/rayo+arbol.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" ru="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAG69MwR6_auLEeKXXLRDHnjKEBg9tobphv3dZSaIw_uzxNqSjQ6E9dMboqAfCqiCidNjt1p43lnqfSZUowTBvaIOJkJdirZD_98OyCTwrnEM6K_Wdzb4WD9MOTHLp2RBNhJuFa2IcCS56/s200/rayo+arbol.jpg" width="160" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Fa mesos que la tempesta va marxar, enduent-se el llamp. Els núvols van anar desapareixent lentament, deixant entreveure un sol radiant i un cel ben blau. Tot i així, la tempesta va deixar desperfectes importants. A la Terra, on Ella s'havia protegit de la pluja com havia pogut mentre aquesta havia durat, les coses havien canviat. La majoria dels arbres havien caigut, alguns havien estat arrencats pel fort vent. Un, el més vell, havia estat partit per la meitat per culpa del maleit llamp. Les cases s'havien enderrocat totes. No en quedava ni una en peu. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Sí, res era igual a la Terra i, en canvi, el cel tornava a estar com al principi: d'un blau esplèndid amb una gran bola de foc al mig, el majestuós Sol que ara il·luminava una terra destrossada. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella estava enrabiada. No sabia si la seva formosa Terra tornaria a ser mai la mateixa. I en canvi, el maleit cel, regnava per sobre del seu cap com si res hagués succeït. Ella estava enfadada amb el cel i amb el sol. Però sabia que no tenia temps per perdre. Havia d'ajudar a la Terra. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">I, a poc a poc, dia rere dia, Ella ha anat refent la Terra. Ha plantat nous arbres que estan creixent forts i sans. Ha reconstruït aquelles runes que una vegada van ser llars. Tot i així, els arbres no són els mateixos i les cases no són exactament iguals. La Terra mai tornarà a ser la mateixa. I tot per culpa d'una maleïda tempesta carregada de llamps que disparaven a ferir. A ferir i a matar. I que, encara que no ho van aconseguir, van canviar la manera de fer i de ser de la Terra per sempre.</span></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-90542100073138133462010-05-13T15:18:00.004+02:002010-06-13T20:35:06.308+02:00Laberint de portes<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSzLB9ArMPAIWJ_tc0XM9aTEc_HnFH0cZxpUzWRPKxfj6Zaj3ReuhXfOPuV6vDXJ4TCOyLaCdtbKz5CpUojcpt6VCfZwIwY2cz1aczvRb0Frs9yZMVDqXeRh45LEccduswILgFjoENxyat/s1600/laberinto-de-puertas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSzLB9ArMPAIWJ_tc0XM9aTEc_HnFH0cZxpUzWRPKxfj6Zaj3ReuhXfOPuV6vDXJ4TCOyLaCdtbKz5CpUojcpt6VCfZwIwY2cz1aczvRb0Frs9yZMVDqXeRh45LEccduswILgFjoENxyat/s200/laberinto-de-puertas.jpg" width="200" wt="true" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella es troba en una sala enorme de parets blanques. És una sala circular i ella està just en el mig del cercle. Ella gira sobre si mateixa una i altra vegada, neguitosa. Fa passos lents, petits, per observar bé tot allò que l'envolta. La sala és plena de portes. Portes de diferents colors i tamanys, portes de fusta i portes de vidre opac. No n'hi ha cap d'igual. Tot i així, tenen una cosa en comú: cap de les portes mostra el que hi ha darrere d'elles.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella es troba davant el misteri més gran de la seva vida. Les instruccions de la sala són ben clares: “Tria la porta que més t'agradi i, sense mirar enrere, obre-la i entra-hi. Bona sort”. Ella ha llegit la inscripció del terra unes mil vegades. És ben senzill: triar una porta i entrar-hi. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">El petitíssim problema és que hi ha milers de portes i ella no sap quina triar. Quina mena de criteri ha de seguir per triar UNA sola porta dels MILERS que hi ha a la sala? </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Altra vegada decidir. Ella n'està tipa. Voldria que la inscripció del terra li digués “Entra a la porta blava de fusta”; o bé: “La porta que et durà a la felicitat és la taronja amb dibuixos florejats”. Però la maleïda inscripció li diu: “Tria”.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella només en pot obrir una. Si les pogués obrir totes... o almenys unes poques! Així sabria quina la convenç més... Però triar alguna cosa que no saps a on et portarà no agrada a Ella. Ella sent que perd el control de la situació, que no sap cap on va. I això l'angoixa. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Així que Ella ha decidit tancar els ulls i començar a rodar sobre sí mateixa. Cada cop més i més ràpid. Aleshores alça el braç amb el dit índex estirat i s'atura de cop. Ella obre els ulls i somriu. Aquella és la seva porta. </span></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-16288654464917604322010-04-25T20:12:00.001+02:002010-04-25T20:13:06.218+02:00El darrer capítol<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-fGiclfbnSeBsTW3p3k_eN9OJmadTRNqHJofZVddjFn56uVzdWiPZY_2YuXkn4veSPoebEDbL0HHeedat0bgM8_-x3eRaSC6Ml0yAfUBBIhKUGofdP1Ap2b3VeEYtZ27IB_rxQoonVsR3/s1600/llibre.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="color: #c27ba0;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-fGiclfbnSeBsTW3p3k_eN9OJmadTRNqHJofZVddjFn56uVzdWiPZY_2YuXkn4veSPoebEDbL0HHeedat0bgM8_-x3eRaSC6Ml0yAfUBBIhKUGofdP1Ap2b3VeEYtZ27IB_rxQoonVsR3/s200/llibre.jpg" tt="true" width="200" /></span></a><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Avui Ella ha decidit tancar una etapa de la seva vida. Ha estat una etapa curta, però creu que ja ha durat el suficient. Durant aquest temps, ella s'ho ha passat molt bé, ha rigut i s'ha divertit. Però també ha plorat i ha tingut males estones. Com avui.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Avui Ella, i com tants altres dies, està trista. Per una banda, li sap greu tancar el darrer capítol viscut de la seva vida. Per l'altre, Ella sap que ha d'acabar una cosa per poder començar-ne una altra, que potser serà millor que l'anterior. Sap que ha de acabar l'últim capítol per poder encetar-ne un de nou.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Tot i així, el fet de deixar moments, persones, estones, anècdotes... enrere la fa estar trista. Sap que seguiran en el seu record, però també sap que no podrà viure-les mai més. I li sap greu.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Podria haver allargat les coses. Podria haver aconseguit nous moments, semblants als de l'últim capítol. Però sap que allargar les coses només li acabarà fent mal. Que el millor és tallar les coses de socarrell. Que quan les coses comencen a fer mal, el millor és allunyar-se'n, fugir. Sí, ella fuig. Més que una fugida, ella ho considera una retirada a temps abans de que les coses es compliquin més. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Avui, Ella pren una d'aquelles determinacions que acostuma a no complir: acabarà el capítol, hi posarà un punt i final i començarà el capítol següent, esperant trobar-hi més persones, més anècdotes, més bons moments que l'ajudin a avançar a través del llibre de la seva vida.</span> </div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-87016356045703271322010-04-24T21:07:00.001+02:002010-04-24T21:10:12.397+02:00Jocs de nens, premiat.<div style="text-align: justify;"><span style="color: #6fa8dc; font-family: Verdana, sans-serif;">Benvolguts blocaires:</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #6fa8dc; font-family: Verdana;">Avui (i espero que em perdoneu) no hi ha cap conte d'Ella. Avui us porto una boníssima notícia: Jocs de nens ha guanyat un premi. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><span style="color: #6fa8dc;">Vaig decidir presentar aquest bloc als </span><a href="http://diagnosiscultural.com/html2/public/entitats?id=85&showContent=NOTICIES&content=74354"><span style="color: #8e7cc3;">Premis Vila 2010</span></a><span style="color: #6fa8dc;"> de Martorell. La meva sorpresa va arribar quan em va trucar un número llarguíssim i em van dir que trucaven des de l'Ajuntament de Martorell i que jo era la guanyadora!!</span></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #6fa8dc; font-family: Verdana;">Ahir va ser l'entrega de premis, i aprofito l'alegria que duc a sobre, per donar-vos les gràcies a tots per animar-me a seguir escrivint i per deixar la vostra petjada en aquest bloc.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #6fa8dc; font-family: Verdana;">Moltes gràcies, aquest premi també és vostre! </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana;"><span style="color: #6fa8dc;">Patrícia</span> </span></div><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMYYEF3c6BP1HCXxyqikl4TzkbFo7Egu0rfzUS4ue-30c-5heexxDOQ8-HSXqzjSMkqWtApKZNNubJi30IcX1dFVOT1V04sxZdq6wtsclFwsdfeopVBtQvTqHHksark-aZNpBRwqz3BA3k/s1600/premis+vila+2010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMYYEF3c6BP1HCXxyqikl4TzkbFo7Egu0rfzUS4ue-30c-5heexxDOQ8-HSXqzjSMkqWtApKZNNubJi30IcX1dFVOT1V04sxZdq6wtsclFwsdfeopVBtQvTqHHksark-aZNpBRwqz3BA3k/s320/premis+vila+2010.jpg" tt="true" /></a></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-53529345641339973312010-04-19T19:45:00.002+02:002010-04-19T19:47:08.733+02:00El fi d'un camí<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpZkARDMunjr94p7PlFN09VBQLcmtRU7UUzn5j2Pjg6qSzw2fdgUQ6lTwRc8Ouxsi5q39LElTUSvX8eB1D5tQlDxcGw-W6bXiFe6W4U4f8B98iRiO5YD8ewdcjXiAtkR4f_3qnLgyhf_cA/s1600/camino.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpZkARDMunjr94p7PlFN09VBQLcmtRU7UUzn5j2Pjg6qSzw2fdgUQ6lTwRc8Ouxsi5q39LElTUSvX8eB1D5tQlDxcGw-W6bXiFe6W4U4f8B98iRiO5YD8ewdcjXiAtkR4f_3qnLgyhf_cA/s200/camino.jpg" width="200" wt="true" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Caminar tindrà milers de coses bones, serà bo per la salut i activarà la circulació de la sang. Tot el que vosaltres vulgueu. Però a Ella avui no la convencereu pas de que caminar és bo i sa. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #c27ba0;">Ella ha descobert que a mesura que vas caminant, el camí que queda és cada cop més curt. I que arriba un moment que, de tant que camines, el camí s'acaba. Aleshores, quan el camí s'acaba, s'ha de decidir quin camí seguir. </span><a href="http://jocsdenens.blogspot.com/2009/05/indecisa.html"><span style="color: #674ea7;">DECIDIR!</span></a><span style="color: #c27ba0;"> Sempre decidir! Ella odia decidir! Ella té por d'equivocar-se. No, por no, pànic! I si s'equivoca al triar el nou camí? I si aquest camí és fosc i ple de pedres? I si aquell camí no li agrada? Què coi fa aleshores? No pot tirar enrere ja que, un cop has pres una decisió, aquesta és irreversible. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">A més, un cop comences a caminar, el pitjor que pots fer és parar. Però és que ella a vegades NECESSITA parar! Necessita que el món s'aturi i així ella pugui agafar aire. Però no hi ha temps per aturar-se. I si t'has perdut, si no saps quin camí has agafat, si t'has endinsat entre els arbres, ja et pots espavilar a trobar-te, perquè tota la gent que fa aquell camí amb tu no s'aturarà pas a indicar-te per on has d'anar. I et quedes sol, amb un camí per davant que has de recórrer. Sense pensar-t'ho dues vegades. Un pas i ara un altre. I fins on aquest ens porti. I no paris! Ningú s'esperarà per tu...</span></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-48965159385401091652010-04-02T13:32:00.000+02:002010-04-02T13:32:46.053+02:00El teu somriure<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTKFg9OcxeD4RZNuQs1MHh1O6v0LEVe0MbJV1rnzihHqSGpBv0Oy4xiwWN33DkrxOKxH2hChq9Jfyn2lVwok2LpG-Lq_c81pUIV-hVW2ss87WgKBQm-FkpK-Dgw_182RIi06Q50Tcm0WIr/s1600/sonrisa_timida.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTKFg9OcxeD4RZNuQs1MHh1O6v0LEVe0MbJV1rnzihHqSGpBv0Oy4xiwWN33DkrxOKxH2hChq9Jfyn2lVwok2LpG-Lq_c81pUIV-hVW2ss87WgKBQm-FkpK-Dgw_182RIi06Q50Tcm0WIr/s200/sonrisa_timida.jpg" width="200" /></a><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Avui Ella ha perdut el somriure. De fet, ja fa dies que el va perdre. Els mateixos dies que fa que el busca inútilment. Ella però, no se'n va adonar fins fa poc, de que l'havia perdut. Els dies passaven i ella pensava que el seu somriure ja tornaria. Fins que les alarmes van sonar i el seu somriure li va fer saber que no tornaria. Mai més. </span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella enyora el seu somriure. L'enyora molt. Se l'estimava tant...! I ara el seu somriure li ha dit que marxa per no tornar. Que surt de la seva vida de la mateixa manera que va entrar: de sobte i amb força. Que se'n va, que estar aprop d'Ella li fa mal, que adéu i que sigui feliç.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">“Com vols que sigui feliç si tu no hi ets? No entens que em falta una part de mi, si te'n vas? Entenc la teva posició, però també entenc la meva. El fet de que marxis em trenca el cor. Et necessito. Sí! No ho sabia fins ara, però et necessito! Necessito veure't, necessito llegir-te, necessito imaginar amb tu, necessito volar i marxar de la realitat. Només tu sabies fer-me volar! I ara? Ara què? Em deixes aquí sola, agenollada a terra recollint els bocins que queden de mi. T'enyoraré somriure, t'enyoraré molt. Has sigut molt important per a mi. Fes-me un favor, quan estar aprop meu no et faci mal, torna, em sents? TORNA!”</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella voldria dir-li tot això. Però les llàgrimes l'ennueguen i no la deixen parlar. De totes maneres, per molt que pogués dir, el seu somriure no la sentiria perquè ja ha marxat. Lluny. I per sempre.</span> </div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-78871134279712065572010-03-19T18:13:00.000+01:002010-03-19T18:13:39.376+01:00Cadenes<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG-jqRGwaryqgmzViECIJh3aQRscy2tMswydwaTPAOilCAHghVzBieTXCFiKsZ2Cw1f594EZfW7DAHMhDnIKUCc95FFBJ1QQzM7diKrp5CvOLev_mSnx7RmIL72CORIAVa3ClDFTRxVenk/s1600/cadenas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG-jqRGwaryqgmzViECIJh3aQRscy2tMswydwaTPAOilCAHghVzBieTXCFiKsZ2Cw1f594EZfW7DAHMhDnIKUCc95FFBJ1QQzM7diKrp5CvOLev_mSnx7RmIL72CORIAVa3ClDFTRxVenk/s200/cadenas.jpg" vt="true" width="200" /></a><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella resta amb els ulls tancats i un somriure lleugerament definit. Fa una profunda inspiració i obre els ulls molt lentament. El somriure s'acaba de definir fins al punt que Ella ensenya les seves petites dents. Fins i tot es pot apreciar aquella dent que comença a sortir de nou.</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Ella està assaborint una nova manera de sentir-se. Feia massa que es sentia lligada per unes cadenes invisibles. Eren unes cadenes tan grosses que amb prou feines es podia moure, i així ella no podia fer cap moviment. </span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Avui aquestes cadenes s'han trencat definitivament. Després de tant de temps intentant alliberar-se, avui ho ha aconseguit. Ella ha lluitat molt dur, dia rere dia, intentant debilitar les fortes cadenes que s'adherien als seus canells i als seus turmells. Cada dia ha anat serrant una miqueta les cadenes, amb compte però amb constància. Fins avui. Avui ha trencat l'última cadena que la tenia apressada. S'ha acabat el sentir-se lligada a alguna cosa que t'impedeix moure't!</span></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;"><span style="clear: left; color: #c27ba0; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></span><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Aprofitant la seva nova llibertat, Ella ha sortit al carrer, sentint-se plenament lleugera. Tothom que l'ha vist li ha dit que està molt maca i que és una nena molt riallera. El que no saben és que Ella se sent tan feliç per haver-se desempallegat de les cadenes que no pot fer altre cosa que somriure. Somriure sens parar.</span></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7349645066498800579.post-55382990319201159142010-03-08T15:29:00.002+01:002010-03-08T20:11:13.898+01:00Blanc<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnbNpmSZnvDuLdn4Gr_OcHu2oViaHMcXC7mYdjXz7ObEArvBbvoA8TwIhuOIJleB1ESc9joNbWAotijMlMMPjGBrOsfQBuekbIKQAV0uqwjYHKVKDk-_VIOtDg872g2PZ-jXIrcXUQVRWU/s1600-h/il%C2%B7lusions+de+mar%C3%A7+nevat+002.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnbNpmSZnvDuLdn4Gr_OcHu2oViaHMcXC7mYdjXz7ObEArvBbvoA8TwIhuOIJleB1ESc9joNbWAotijMlMMPjGBrOsfQBuekbIKQAV0uqwjYHKVKDk-_VIOtDg872g2PZ-jXIrcXUQVRWU/s200/il%C2%B7lusions+de+mar%C3%A7+nevat+002.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">Avui la Terra ha decidit fer-li un regal a Ella. Com cada dilluns, a Ella l'ha llevat la mare. L'ha llevat amb delicadesa, però Ella s'ha aixecat trasbalsada. La mare ha dit la paraula màgica, aquella que diu molt de tant en tant: neu. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">La mare, divertida, ha pujat la persiana. Els ulls d'Ella s'han anat il·luminant a mesura que la persiana s'elevava. Un paisatge enfarinat regna fins a l'horitzó. Fins i tot el cel es veu blanc, de la mateixa tonalitat que el carrer, el camp, les vinyes, les muntanyes i les pedres. Tot blanc.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">De sobte, un sentiment de nostàlgia ha recorregut a la petita, que ha deixat de somriure. La mare ha marxat a la cuina, ignorant que el somriure d'Ella ha desaparegut. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">A través de la finestra, Ella veu el que hi veia sempre, però ara recobert d'un mantell blanc. Poc a poc, i sense adonar-se'n, Ella comença a pensar. Sense treure la vista d'aquell entorn blanc, Ella pensa en com li agradaria sortir al carrer, posar-se just al mig i, amb el nas mirant al cel, quedar-se ben quieta. Tancar els ulls i sentir la neu per tot arreu: pel nas, per les galtes, pels llavis, per les orelles, per les mans...</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">A Ella li agradaria molt quedar-se plantada allà uns minuts i deixar que el temps l'acaroni. Ella voldria arribar xopa a casa amb un somriure als llavis d'orella a orella. En comptes d'això, però, Ella segueix mirant per la finestra, sense ser al carrer fent la seva petita il·lusió realitat. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #c27ba0; font-family: Verdana, sans-serif;">La neu segueix caient amb força i cobrint les zones que encara tenen color. I Ella, Ella segueix mirant per la finestra, amb la mirada perduda i la ment absent. Ella creu estar a la neu, deixant que aquesta l'acaroni. I, sense voler-ho, Ella comença a dibuixar un somriure.</span></div>Patrícia Montañéshttp://www.blogger.com/profile/05498782909844547980noreply@blogger.com4