Ella s'ha llevat a mitjanit, amb sensació de por, amb fred al cos. Respira agitadament mentres mira de calmar-se. "No passa res, ha sigut un malson". S'aixeca del llit lentament i agafa el seu conillet marró. "Tu vens amb mi, Bunnie! No em deixaràs pas sola amb la por que tinc, oi?". Agafa el peluix ben fort i obre la porta de la seva habitació amb molta cura, per a no fer soroll. Camina de puntetes fins a la cuina. Agafa el got que la mare li ha deixat preparat, com cada nit, i obre la nevera. Treu l'ampolla de la llet i n'aboca una mica al got. "Mhh! No hi ha res millor que un got de llet després d'un malson, oi Bunnie? Llàstima que a tu no te'n pugui donar!". Ella recorda aquell dia que, com avui, es va llevar ben entrada la matinada. El Bunnie l'acompanyava, com l'acompanya sempre. I aquell dia Ella va decidir donar-li una mica de llet al Bunnie. El resultat va ser el Bunnie a la rentadora i una escridassa de la mare. Quan s'acaba el got de llet, Ella decideix tornar-se'n al llit. "Som-hi Bunnie, cap a dormir!". Ella deixa el got cuidadosament sobre la taula de la cuina i camina, poquet a poquet, cap a la seva habitació. En aquell moment a Ella li ve a la memòria els dies i dies que, en comptes de tornar al llit i dormir sola, anava a dormir amb els pares. I quan, cada matí següent, la mare intentava fer-li entendre que cadascú té el seu llit i que cadascú ha de dormir al seu.
I després, aquell altre dia, que la mare li va dir que s'havia acabat la comèdia, que a partir d'ara res de dormir amb els papes, que havia d'aprendre a fer passar la por.
- Però com ho faig mama? Com?
- Ella, l'única manera de fer passar la por, és enfrontant-nos-hi.
I quina raó que tenia la mare! Ara, des que enfronta la por i se'n torna a dormir sola, que pot adormir-se tranquil·la. Abans, entre la calor que desprenia la mare, i els roncs del pare, li era impossible!
Ara, Ella sap que si té por d'alguna cosa, s'hi ha d'enfrontar i demostrar que ella és valenta. Perquè, com algú va dir una vegada, la vida és per als valents.
