Ella
dorm. Els seus ullets aclucats i el seu rostre serè mostren
que ella dorm plàcidament. La mare se la mira amb una mirada
tendra. No sap quanta estona porta mirant-se-la. Ha perdut la noció
del temps. Veure la seva petita adormida la fa molt feliç.
Cada nit, la mare s'acosta a la seva habitació, l'acotxa i
comprova que la nena estigui dormint tranquil·la. Li acaricia
la carona i Ella sempre fa el mateix: estira la carona cap amunt com
si volgués que aquella càlida mà es quedés
allà amb ella, sospira, i torna a la posició inicial.
La
mare sempre somriu i se la mira una bona estona. Encara recorda
aquell dia en que es va assabentar que seria mare de nou. Ja havia
tingut la Sílvia i sempre havien volgut donar-li un germanet o
una germaneta. Però no hi havia manera. Es van rendir, i van
deixar d'intentar-ho. Aleshores, la bona notícia va venir. Ja
ho diuen que quan menys t'ho esperes allò que més
desitges arriba...
L'embaràs
va ser d'allò més tranquil i màgic. M'agradava
tocar-me la panxa, acariciar-la i parlar-li. La sentia tan propera a
mi... En Rafel estava boig de content. S'asseia a la meva vora, i la
petita Sílvia a l'altre costat. I tots dos m'acariciaven la
panxa, que s'anava fent grossa, grossa.
Quan
ella va néixer, no podia ser més feliç. La meva
petita estava al meu costat... I com plorava! Havia vingut al món
una petita lluitadora, amb ganes de fer-se sentir!
I
ara la meva petita s'està fent gran... Igual que la Sílvia.
Totes dues van creixent... I jo amb elles. Són les dues
persones que més m'han ensenyat en aquesta vida...
La
mare besa la petita Ella i surt de l'habitació mentre pensa en
l'afortunada que és per poder ser mare. Per a ella, no hi ha
cap sentiment igual...
