És
diumenge. I, com cada diumenge, Ella està trista. No sap ben
bé quin és el problema que té amb els diumenges
però els veu tan negres i depressius que ella només pot
posar-se trista. Només llevar-se, Ella ja nota aquell ambient
de diumenge i els seus ànims es desplomen.
Avui,
però, segurament dir que el diumenge és el motiu de la
seva tristor és només una excusa. Els diumenges ajuden
a ella a pensar. I ella de vegades pensa molt. Massa. I es perd en
els seus pensaments i arriba a la conclusió de que res
funciona a la seva vida. Que l'ha centrada malament, que el melic de
la seva vida hauria de ser una altra cosa. I ho sap. Però li
costa canviar-ho.
A
més, avui han demanat a Ella que torni. Que torni d'on? Si no
s'ha mogut mai del lloc... Li han dit que l'enyoren. Que enyoren
l'Ella que somriu i que diu tonteries. L'Ella despreocupada i feliç.
Que Ella ha deixat de ser ella. I ella ni tan sols se n'havia adonat.
Avui
és diumenge. I Ella no pot ser feliç un diumenge. Són
coses totalment oposades. Ella pren decisions un diumenge i decideix
just el contrari un dilluns. Ella sap perfectament el que vol un
dimarts i s'omple de dubtes un dimecres. Ella plora un dijous i salta
d'alegria un divendres. Ella no pensa en res un dissabte i pensa en
tot un diumenge.
Ella
sap el que ha de fer però no sap si és capaç de
fer-ho. Ella ha deixat de creure en ella mateixa.