dimecres, 6 de maig del 2009

Àngel

Ella està força enfadada avui. Més que enfadada se sent frustrada, impotent, inútil. Està enfadada amb el cel, amb la terra, amb l’home, amb la dona, amb l’ocell i amb la planta. Avui, el món s’ha endut un àngel. No sap a on, però el món considerava que allà on estava no era el seu lloc, que l’àngel tenia una missió en una altra banda.
Era un noi divertit, carinyós, simpàtic. Un noi que havia patit una dura infància. La seva mare va morir quan ell era petit i el seu pare es va encarregar d’ell i de la seva germana.
El seu pare... era un tirà. Pegava als seus fills, els maltractava tan físicament com psicològicament. Els pegava tant fort que va causar greus danys al seu fill. El van tancar a la presó i allà segueix.
El noi seguia una vida “normal” dins dels seus problemes, i es que les pallisses que havia rebut eren tan brutals que tenia problemes a les venes sanguínies.
Ara, que ja era gran, havia decidit operar-se del problema que patia per culpa del seu pare (que no se’l podria considerar així de cap de les maneres). Era una operació molt arriscada, hi havia un alt percentatge de que el noi morís. Però ell volia millorar la seva qualitat de vida i volia córrer el risc.
El noi estava molt enamorat d’una noia que vivia lluny d’ell. Més de 1000 quilòmetres els separaven. Però s’estimaven tant, que els quilòmetres no eren cap barrera. Mai s’havien vist, però era com si es coneguessin de sempre.
Sílvia coneixia a aquesta noia, i per això Ella sabia la història de l’àngel que havia marxat per sempre. Sílvia ho explicava amb llàgrimes als ulls, mentre deia que era la “història d’amor més gran de tota la història”. Una història amb el final més trist.
Ella se sent impotent. Aquest noi havia lluitat tant, però tant... Havia lluitat contra els diversos problemes que tenia degut a les brutalitats del seu pare, havia viscut amb el tirà a sota el mateix sostre. Havia lluitat massa per tenir aquest final.
Avui ens deixa un àngel, Ella espera que sigui on sigui estigui bé, lluny dels tirans i cuidant de la noia que ha deixat a la terra.
Fotografia de Google

2 comentaris:

  1. De temes no te'n faltaran. En trobes arreu, tant en la realitat com en la ficció i el tracte que els dones és fàcil de llegir, no voldries que acabés que això és el bo, no empatxa.M'agrada. Anton.

    ResponElimina
  2. té un punt de tristesa que el fa especial...

    ResponElimina