dimarts, 2 de març del 2010

Pòquer

Avui Ella ha decidit prendre's la vida com una partida de pòquer. S'ha adonat de que la vida és massa maca i fràgil com per deixar-la perdre. I, paradoxalment, Ella vol arriscar-la. És un sentiment estrany que Ella amb prou feines es pot explicar. És com si s'hagués adonat de que és afortunada, de que té una vida que no tothom pot gaudir. I és per això que li ha donat valor a cada petita cosa. Avui, per exemple, a Ella caminar la fascina. No tothom pot caminar i ella, que pot fer-ho, es meravella amb cada passa que fa.
A més, avui ha decidit que res pot esperar per demà. Si pot fer alguna cosa avui, perquè allargar-la? Així que, seguint amb el que vol que sigui la seva nova filosofia de vida, avui començarà la partida de pòquer. La de debò. I es jugarà les coses a una sola carta, encara que això li suposi que pot perdre-ho tot. Ella avui és valenta i no té por de perdre. Sap que pot fer les coses bé i que pot guanyar la partida en un sol moviment. Així que no allargarà les coses i intentarà guanyar.
Sap que arriscar-se pot ser immadur, temerari i, fins i tot, estúpid. Però Ella vol fer-ho. És com si volgués guanyar una cosa que pot ser molt important per a Ella, però que si la perd en l'intent, tampoc li importarà tant. És d'hora com per a que aquesta cosa hagi guanyat suficient terreny en el seu cor. Així que Ella arriscarà per guanyar. I si perd, doncs ja guanyarà una altra partida. Ella ho té molt clar: la vida és guanyar i perdre. I sense riscos, res és emocionant. Només li queda creuar els dits i, en un sol moviment, treure les cartes necessàries. Repòquer.

7 comentaris:

  1. Quanta raó que te Ella, tothom hauria de trobar el valor suficient per arriscar-se...

    Míriam

    ResponElimina
  2. Doncs a veure si és veritat.. seguiré cada pas que facis!!!
    Potser si que això sería una bona filosofia de vida, però igual que en el poquer, no sempre es pot apostar tot,he! I a vegades cal esperar a agafar una altra carta o esperar a veure què fan els altres jugadors...


    pd; sempre m'havia pensat que era dolenta jugan-t'hi fins que vaig guanyar a l'Arnau i l'Adrià tres partides seguides.. ai..

    ResponElimina
  3. m'agrada aquesta filosofia!! em veig incapaç de seguir-la tota la meva vida ja que aquesta es basa en inseguretats però avui he pres una decisió important i al igual que Ella decideixo arriscar-me i anar a per totes. M'alegro que Ella també hagi triat aquesta opció :) és la més encertada !!

    ResponElimina
  4. sempre endavant, sense por, oberts a tot allò que pasi al nostre voltant i aprenent per fer-nos més forts.
    endavant

    ResponElimina
  5. Doncs jo no sé què pensar sobre el tema... Està molt bé córrer riscos, però la vida no és guanyar o perdre. No li veig la gràcia a competir... Crec que viure és suficient.

    ResponElimina
  6. La vida potser és com un joc, com una partida, o guanyes o perds. Però no m'agrada plantejar-me-la així, com una partida de pòker doncs sempre hi ha algú que es pot guardar una carta amagada o potser un altre sempre menteix per tal de seguir en el joc.
    A la vida qui no arrisca diuen, no pisca, però no com un joc on els "farols" estan a l'ordre del dia.
    Carpe diem, sense jocs.
    Game over.

    Un petonet i bona setmana!!!

    ResponElimina
  7. S'ha de jugar, no deixar que els altres ho facin per tu... l'experiència és un grau...
    Salut!!!

    ResponElimina