dilluns, 16 de novembre de 2009

Ella contra el món

Ella té la sensació de que tot està en la seva contra. Té la sensació de que tothom s'ha posat d'acord per donar-li l'esquena i declarar-li la guerra. Ella contra el món, el món contra Ella.
Avui, la petita plora desconsoladament. Feia temps que no plorava així. Es podria dir, fins i tot, que ho enyorava. Ha plorat fins que el cos li ha dit prou, que ja no tenia més llàgrimes.
Ella no sap què fer. Sap que si lluita contra el món, perdrà. Són masses contra ella sola. Però, de fet, és l'única sortida que té. No es rendirà pas. Si es rendís, tothom faria amb ella el que voldria i ella no ho pensa permetre.
Així que, decidida a lluitar, agafa les seves armes: la valentia, la confiança i l'autoestima. I corre. Corre fins que no pot més, i lluita. Lluita fins que la valentia, la confiança i l'autoestima queden reduïdes a cendres.
Ha perdut. Ella ha perdut. No es pot lluitar sol, i Ella ho sap. I ella, ella no és cap heroïna de novel·la cavalleresca. És una persona de carn i óssos, que perd i guanya, que lluita i es rendeix, que riu i plora.
Malgrat tot, després de la batalla i cansada de la lluita, Ella recull les seves armes (la valentia, que s'ha tornat poruga, la confiança i l'autoestima que ara han perdut tot el seu sentit) i se les emporta a casa. Les arreglarà i, un dia, tornarà a enfrontar-se amb el món. Potser guanyarà o potser perdrà, però el que està clar és que si no ho intenta, ho té tot perdut.

8 comentaris:

  1. El doble sentit impera en el teu relat.Una declaració teva? o de Ella i també de molts de nosaltres? NO A TANTES COSES...!!! fredament et dic que si tot el relat m'ha entusiasmat, el final supera els límits...Molt ben construït. Com sempre et felicito.Anton.

    ResponElimina
  2. D'acord amb l'Anton, que el final és molt bo. Tots els que volem tornar a ser nens, o potser que no ho hem deixat de ser mai del tot... hem de prendre model d' Ella. Reparar les armes una i altra vegada, si deixem de lluitar pels nostres somnis i per un món millor ja hem perdut

    ResponElimina
  3. És pot estrapolar en moltes situacions de la vida, sempre cal una i altra vegada preparar les nostres armes per seguir tirant endavant.

    Si lluites... pots perdre,
    Si no lluites, estàs perdut.

    ResponElimina
  4. Com sempre les reflexions de l'Ella m'emocionen i em fan pensar. Estic d'acord amb els comentaris que ja t'han deixat. es molt bonic, però digues a l'Ella que tot i que lluitar sol a vegades es necessari o obligatori d'altres un pot contar amb aquelles persones que la defensarien i que lluitarien per ella encara que fos contra tot el món.

    Aurora

    ResponElimina
  5. l'única lluita que es perd és aquella que s'abandona :)
    que no sigui dit!!

    ResponElimina
  6. Tens raó a la vida a vegades es perd i a vegades es guanya, però no s'haurien de donar per perdudes batalles que encara no han acabat ;)

    Míriam

    ResponElimina
  7. Sempre s'ha d'intentar, el no ja el tenim...
    Salut!!!

    ResponElimina
  8. No es pot lluitar contra tot el món, és millor deixar-se portar una mica :)

    ResponElimina