divendres, 30 de gener del 2009

La fada dels canvis

Avui Ella és la fada dels canvis. Ha tingut la idea quan ha vingut un mag a l’escola i els ha fet uns trucs de màgia increïbles. Ha fet aparèixer un colom i de cop, el colom ja no hi era! Un amiguet seu li ha preguntat al mag si la màgia pot canviar-ho tot i el mag li ha dit que sí. En aquell moment l’Ella ha tingut la idea de jugar a ser la fada dels canvis. Fa dies que l’Ella vol canviar coses que l’envolten i ara ha trobat la solució perfecta.
Vol canviar, per exemple, que hi hagin espinacs per dinar cada dimecres, que la mare la obligui a menjar-s’ho tot, que la Sílvia no li deixi mai la Nintendo DS... Ella vol canviar moltes coses. Fins ara, la més important per a Ella era la dels espinacs. Però últimament hi ha més coses que vol canviar. La Sílvia fa dies que està trista. No sap que li passa però ja no li dona un petó quan arriba de l’institut, ni tan sols la fa emprenyar. La Sílvia, quan arriba a casa, es tanca a la seva habitació i no en surt fins l’endemà al matí. Ella vol canviar això. Ha agafat la seva vareta de fada, que segur que fa el mateix efecte que la del mag (ara que ho pensa, la del mag es trencava cada cop que algú que no era ell l’agafava. Si que deuria ser màgica, si!). A poc a poc s’apropa a l’habitació de la Sílvia i obre la porta. La Sílvia està estirada al seu llit mirant cap a la banda contrària a la porta. No ha vist ni ha sentit l’Ella. L’Ella es puja les mànigues i comença a fer el conjur que deia el mag i que era tan màgic:
- Abra cadabra pota de cabra!
La Sílvia es gira i es treu l’auricular de l’orella. Té els ulls vermells de plorar.
- Què fas aquí, Ella? –pregunta.
- He vingut a fer un encanteri màgic per a que les coses canviïn.
- I es pot saber que ha de canviar?
- Sílvia, estàs trista, oi?- l’Ella s’asseu al costat de la Sílvia- Doncs he fet l’encanteri de l’alegria i ara no podràs estar trista!
La Sílvia riu. Feia dies que no la veia riure. Ostres, la vareta màgica ha resultat ser màgica de debò. L’Ella somriu. És tota una fada dels canvis.

dimecres, 28 de gener del 2009

Exploradora d'esperances

Avui Ella juga a exploradora. Però no explora boscos desconeguts, ni selves, ni tan sols busca una ciutat perduda. Ella es exploradora d’esperances. La idea li ha vingut quan ha sentit que la mama li deia al papa: - Els metges diuen que no hi ha esperances, està molt greu. Fa dies que l’Ella sent les mateixes paraules: hospital, metges, càncer, avi. Com que quan la mama li deia això al papa s’ha posat molt trista (i a l’Ella no li agrada veure a la mama trista) ha decidit buscar les esperances. Va ben preparada: porta la cantimplora de la Minnie i una lupa per no oblidar-se de cap racó. S’ha passat tota la tarda amunt i avall, buscant i rebuscant per tots els racons. Però les esperances no apareixen. Demà ho tornarà a intentar, potser ara estan amagades en algun racó i no volen sortir.

diumenge, 25 de gener del 2009

Venedora de temps

Avui Ella juga a ser venedora de temps. S’ha adonat que els grans no paren de dir: "és que no tinc temps!". I per ajudar-los a tots ha decidit vendre el temps. Es posa el seu barret de venedora de Hot-dogs que li van portar els reis l’any passat. “Ara sóc tota una venedora de temps” diu. Prepara el mostrador. No pot haver-hi una bona botiga sense un gran mostrador. De sobte entra la seva germana:
- Què fas Ella?
- Venc temps –li respon.
- Vens rellotges?
- No, venc el temps. En vols una mica?
- No gràcies, tinc feina a fer!
La seva germana desapareix per allà on ha aparegut. Segueix posant el seu mostrador. Quan ho té tot llest veu a la seva mare.
- Mama, mama!
- Ho sento Ella, no tinc temps!
Abans de que l’Ella li pugui dir que té la solución al seu problema, la mare desapareix igual que la seva germana. L’Ella pensa: “no tenen temps ni per comprar temps!”

dimecres, 21 de gener del 2009

Princesa

Avui Ella juga a ser una princesa. Somia que porta un vestit preciós, de color blau, o potser rosa. És un vestit llarg fins als peus. Porta unes sabatetes de perles que faran que sigui la dama més bella del ball.
Mentre juga, veu al seu príncep. Vestit de blau, amb un elegant smoking. Les seves mirades es creuen. Ell té uns ulls increiblement blaus. Blaus com el mar. De fet, el pot veure reflectit. Ella sent pessigolletes a la panxa. Què és aquesta sensació tan estranya? El príncep se li acosta. D'aprop és encara més bell. Les pessigolletes incrementen. Es fan més i més fortes. Tant que Ella té ganes de riure! Quan creu que les pessigolletes no poden ser més fortes, el príncep desapareix.

-On és el meu príncep? -diu Ella.
Però ningú la contesta. El seu príncep ha marxat.