dilluns, 2 de juliol de 2012

Si jo fós mare...


Ella dorm. Els seus ullets aclucats i el seu rostre serè mostren que ella dorm plàcidament. La mare se la mira amb una mirada tendra. No sap quanta estona porta mirant-se-la. Ha perdut la noció del temps. Veure la seva petita adormida la fa molt feliç. Cada nit, la mare s'acosta a la seva habitació, l'acotxa i comprova que la nena estigui dormint tranquil·la. Li acaricia la carona i Ella sempre fa el mateix: estira la carona cap amunt com si volgués que aquella càlida mà es quedés allà amb ella, sospira, i torna a la posició inicial.

La mare sempre somriu i se la mira una bona estona. Encara recorda aquell dia en que es va assabentar que seria mare de nou. Ja havia tingut la Sílvia i sempre havien volgut donar-li un germanet o una germaneta. Però no hi havia manera. Es van rendir, i van deixar d'intentar-ho. Aleshores, la bona notícia va venir. Ja ho diuen que quan menys t'ho esperes allò que més desitges arriba...

L'embaràs va ser d'allò més tranquil i màgic. M'agradava tocar-me la panxa, acariciar-la i parlar-li. La sentia tan propera a mi... En Rafel estava boig de content. S'asseia a la meva vora, i la petita Sílvia a l'altre costat. I tots dos m'acariciaven la panxa, que s'anava fent grossa, grossa.

Quan ella va néixer, no podia ser més feliç. La meva petita estava al meu costat... I com plorava! Havia vingut al món una petita lluitadora, amb ganes de fer-se sentir!

I ara la meva petita s'està fent gran... Igual que la Sílvia. Totes dues van creixent... I jo amb elles. Són les dues persones que més m'han ensenyat en aquesta vida...

La mare besa la petita Ella i surt de l'habitació mentre pensa en l'afortunada que és per poder ser mare. Per a ella, no hi ha cap sentiment igual... 

1 comentari: