Avui Ella juga a ser una princesa. Somia que porta un vestit preciós, de color blau, o potser rosa. És un vestit llarg fins als peus. Porta unes sabatetes de perles que faran que sigui la dama més bella del ball.
Mentre juga, veu al seu príncep. Vestit de blau, amb un elegant smoking. Les seves mirades es creuen. Ell té uns ulls increiblement blaus. Blaus com el mar. De fet, el pot veure reflectit. Ella sent pessigolletes a la panxa. Què és aquesta sensació tan estranya? El príncep se li acosta. D'aprop és encara més bell. Les pessigolletes incrementen. Es fan més i més fortes. Tant que Ella té ganes de riure! Quan creu que les pessigolletes no poden ser més fortes, el príncep desapareix.
-On és el meu príncep? -diu Ella.
Però ningú la contesta. El seu príncep ha marxat.
mi niñaa :) si aora si que me deja comentaar xdd pos ami si que me guusta :$ aunqe la historia es un pco triste... pero aunqe yo ya haiga encontrado a mi principe de ojos verdes... todos son iguales & siempre lo seran T I O S jaja :) teqiero mi vidaaa :D
ResponEliminaaix... quan aprendrem les dones (i les nenes) que els prínceps blaus (i no tant blaus) no existeixen...
ResponElimina*Reflectit, no reflexat. *Estranya, no extranya. Ja està, la repel·lent de la Gisela ja ha fet la demostració de la seva fastigosa mania per corregir totes les faltes d'ortografia i de lèxic...
Aquest fons del blog em sona mossa...! Va tot bé per la classe? segur que em trobeu molt a faltar...! XD
Patricia!
ResponEliminabé, només dirte que seguire els passos de l'Ella.
la vigilare, i estare pendent d'ella, no fos cas que prengues mal.. ja saps que no m'agradaria.
T'estimo molt... continua així.
AURORA