Avui Ella juga a ser venedora de temps. S’ha adonat que els grans no paren de dir: "és que no tinc temps!". I per ajudar-los a tots ha decidit vendre el temps. Es posa el seu barret de venedora de Hot-dogs que li van portar els reis l’any passat. “Ara sóc tota una venedora de temps” diu. Prepara el mostrador. No pot haver-hi una bona botiga sense un gran mostrador. De sobte entra la seva germana: - Què fas Ella?
- Venc temps –li respon.
- Vens rellotges?
- No, venc el temps. En vols una mica?
- No gràcies, tinc feina a fer!
La seva germana desapareix per allà on ha aparegut. Segueix posant el seu mostrador. Quan ho té tot llest veu a la seva mare.
- Mama, mama!
- Ho sento Ella, no tinc temps!
Abans de que l’Ella li pugui dir que té la solución al seu problema, la mare desapareix igual que la seva germana. L’Ella pensa: “no tenen temps ni per comprar temps!”
Aquest joc seria molt util... i la veritat és que els adults, adolescents... no tenim temps perque no el busquem o no el comprem... oi?
ResponEliminat'estimo
Aurora
si realment es pugués comprar el temps em sembla que jo no hauria deixat el batxillerat...
ResponEliminaAvui m'he endinsat en aquest blog i m'ha enganxat. He començat pel principi, com ha de ser. Aquest "conte" sobre el temps m'ha encantat. Continuaré llegint-te.
ResponEliminaPetonets.