Un dia Ella va descobrir que tenia poders. El poder de fer d'un granet de sorra, una muntanya enorme. Ella no sabia que podia fer-ho fins que la seva mare li ho va dir. Va ser un dia al parc. Ella jugava amb els seus amics, quan de sobte va ensopegar i es va fer mal al genoll. Ella no suporta la sang i, quan en veu s'atabala, s'espanta i plora molt. Aquell dia, quan va ensopegar, va veure una miqueta de sang i va començar a plorar ben escandalosament.
Aleshores, la mare la va agafar i la va posar a la seva falda, mentre li deia que no passava res, que només havia ensopegat. Però Ella seguia espantada i plorava i plorava.
En aquell moment, la mare li va fer el descobriment: “Ai, Ella, no facis una muntanya d'un granet de sorra, no veus què...”. Ella no va seguir escoltant el què la mare li deia. Així que Ella havia fet d'un gra de sorra petit i esquifit, una majestuosa muntanya. A Ella, de primer, li va agradar la idea. Però a mesura que hi pensava i recordava el to en el que la mare li havia dit, va adonar-se que allò que li havia dit la mare no era bo de cap de les maneres. Que tenia uns poders que ningú els volia. A ningú li interessa fer d'un gra de sorra, grans muntanyes. Ningú li'n troba utilitat. I Ella... Ella de fet tampoc li'n troba cap. Però ho fa. És propensa a fer de petites coses, problemes immensos. Es capfica per la més mínima tonteria. I s'hi capfica tant, que al final no sap quin era el petit problema inicial, només recorda el gran problema final.
Ella no vol tenir aquests poders. A Ella li agradaria més tenir el poder d'ajudar a la gent, el poder de fer somriure, el poder de fer de muntanyes, granets de sorra. Això si que seria tota una feinada! Però fer d'un granet de sorra una muntanya és la cosa més senzilla del món. La cosa a la que tots i totes tendim moltes vegades, sense veure que aquests poders són, completament i realment, inútils.
Caram, Patri, que fas vacances de mestre? :-) Benvinguda al món dels blogs de nou, i Ella també, és clar.
ResponEliminaDigues a Ella que no pateixi, sovint, amb l'edat, s'acaba per fer de les muntanyes, granets de sorra, com li agradaria a Ella.
Que tinguis molt bon curs!
Gran poder aquest, si ella ho aconsegueix, passam el telèfon. Encara la trucaré per a que m'ajudi setmana si setmana també.
ResponEliminauna historia bonica per començar el dia...
ResponEliminaestupendo llegirte de nou
petons tambe per ella
Ai la canalla, hi hi hi... jovent
ResponElimina:)
Ella és ella, va aprenent a marxes forçades segons ens contes...
ResponEliminaM'alegra la teva tornada, a veure si et veiem sovint. Et recordo amb gust i aquesta nena, aquesta nena té una simpatia que dl teu cor i cap surt o sigui que em demostra...
T'he vist allà a casa. Avui d bon matí han aperat de cataractes d'un ull i fins per la tarda no he estat per aquí.
venga, ves contant coses i cosetes d'aquesta preciositat de personatge.
Ben vinguda, Patri... Anton.
Es qa la mestressa que l'han operat, se m'ha escapat...Anton.
ResponEliminaL'Ella ha tornat i amb ella la seva gran amiga i seguidora :D!
ResponEliminaCert, aquest poder més que facilitar-nos la vida ens la complica i no val la pena. Així doncs aquest curs hem d'intentar totes tres no fer dels granets de sorra grans muntanyes.
Au!
Una bona història. Ja trobàvem a faltar l'Ella... Crec que aquest poder tots l'hem tingut en algun moment
ResponEliminaDoncs tens molta raó, sovint de petits grans se fan grans muntanyes... sempre tendim a fer més grans o important les coses que a vegades no ho són... perquè serà?
ResponEliminaQuina il·lusió tornar a llegir històries de l'Ella, tot i que, pobreta, ha topat amb el gran poder que tenim tots, i del qual tots intentem deslliurar-nos! ains...
ResponEliminaI una rascada al genoll fa molt de mal, què coi!