
Quan s'acaba el got de llet, Ella decideix tornar-se'n al llit. "Som-hi Bunnie, cap a dormir!". Ella deixa el got cuidadosament sobre la taula de la cuina i camina, poquet a poquet, cap a la seva habitació. En aquell moment a Ella li ve a la memòria els dies i dies que, en comptes de tornar al llit i dormir sola, anava a dormir amb els pares. I quan, cada matí següent, la mare intentava fer-li entendre que cadascú té el seu llit i que cadascú ha de dormir al seu.
I després, aquell altre dia, que la mare li va dir que s'havia acabat la comèdia, que a partir d'ara res de dormir amb els papes, que havia d'aprendre a fer passar la por.
- Però com ho faig mama? Com?
- Ella, l'única manera de fer passar la por, és enfrontant-nos-hi.
I quina raó que tenia la mare! Ara, des que enfronta la por i se'n torna a dormir sola, que pot adormir-se tranquil·la. Abans, entre la calor que desprenia la mare, i els roncs del pare, li era impossible!
Ara, Ella sap que si té por d'alguna cosa, s'hi ha d'enfrontar i demostrar que ella és valenta. Perquè, com algú va dir una vegada, la vida és per als valents.
Cert! enfrontar-se a la por és l'única manera de fer-la marxar.
ResponEliminabuff l'Ella m'ha fet recordar aquelles nits al llit gegant dels meus papes quan tenia por.
Però quan més m'agradava anar al llit dels papes eren els diumenges d'hivern en els que el meu germà i jo ens llevavem d'hora i ens estiravem en aquell llit gegant fent pessigolles als meus papas o ells a nosaltres.
AURORA
m'agrada ella i la seva manera de raonar
ResponEliminasi ..jo tambe recordo aixo..pero desde l'altre costat; quand ells venien al llit (els nostres fills) i jugabem plegats..fen guerres de coixins
quins records mes bonics m'han vingut al cap
gracies a les dues
muak..muak!
Crec que Ella te tota la raó del món.
ResponEliminaSi de veritat vol véncer la por, l'ha de mirar de cara.
Saps, com jo encara ara (per altres motius, es clar) no puc dormir gaire bé, abans d'anar a dormir prenc una mica de llet i funciona. Ho deien els avis i ara ho confirmen els científics!
Coses de la vida, com aquest bonic relat d'avui!
Petooooooooooooons!
;)