dijous, 20 de gener de 2011

El límit del bé i del mal




Ella es troba en un camp de vinyes molt extens. És quasi de nit, però pot observar la posta de sol just al final d'aquella vinya. Aquella extensió de camp té una alzina centenària que convida al repòs. Ella s'asseu als peus de l'enorme alzina i contempla com el sol s'amaga lentament rere les muntanyes.

I, amb la natura com a companya, Ella comença a pensar. Pensa en la seva vida, en tot el que ha fet, tot el que està fent i tot el que encara li queda per fer. Pensa en els encerts, en tot allò del qual està ben orgullosa. I, com no, pensa també en els errors, en aquelles petites equivocacions que li van costar més d'un mal de cap.

Ella té una mescla agredolça dins seu quan recorda el maleit llamp, que li va fer tant de mal però que també la va fer créixer com a persona. La mateixa sensació té amb l'ombra, amb la qual va fer les coses malament i més tard se'n va ressentir.

Pensa aleshores en la seva situació ara. En la immensa felicitat que sent en aquests moments. No pot evitar somriure. És tan feliç que canta cançons tot el dia. És tan feliç que se li posa la pell de gallina sense motiu aparent. És tan feliç... que té por.

Té por de que tot sigui un somni, que aquella felicitat que viu ara acabi sent un record agredolç. I, amb aquella felicitat que l'espanta, Ella s'adorm als peus d'aquella alzina. Només per assegurar-se de que fins ara estava ben desperta. Només per saber que el que ara està vivint no és un somni. És ben real i ben seu... Somriure als llavis, Ella s'adorm plàcidament. 


Gràcies Alèxia per aquesta bonica melodia, ja saps que m'ajuda molt a escriure. Al ritme de les teves notes, les meves paraules flueixen pel meu cap. Gràcies! 

2 comentaris:

  1. m'encanta la musica, es preciosa

    l'escrit m'ha esgarrifat una mica
    he estat tinguen por con ella
    tot estaba massa be, i finalment, ho va deixar d'estar...
    potser buscare l'alzina i mirare de recobrar la calma

    i finalment..no se perque pero no figurava entre els teus seguidors, tot i llegier-te des de fa molt.
    hi he posat remei

    petonets!

    ResponElimina
  2. I si fos un somni?
    La bonic d'aquesta història és que amb por o sense Ella és feliç. Ara és feliç, doncs demà ja pensarem en el demà que serà avui...
    El present petita Ella és el que importa. Sigues feliç ara.

    Au

    ResponElimina