diumenge, 24 de gener del 2010

El buit que més omple

Ella avui se sent buida. Però no és una buidor que la faci sentir trista, ni una buidor que la faci perdre el nord. És una buidor que feia temps que no sentia i que està contenta d'haver recuperat. ¿Quina pot ser aquesta classe de buit que Ella està contenta de recuperar? És un buit que li estalviarà moltes coses dolentes a Ella. Sobretot mal de caps, tristors, plors i decepcions. Aquest buit representa tot això.
Si ella no se sentís buida (com fins fa ben poc), tindria altres problemes a la ment. Pensaria tot el dia en la mateixa persona i somiaria amb ella durant les nits. No se la trauria del cap ni a l'hora d'esmorzar, ni a l'hora de dinar, ni tans sols a la seva estimada hora de berenar. Pensaria tot el dia en la mateixa persona. “Què deu estar fent ara?” ,“Estarà pensant en mi?”, “M'enyora?”, “Què deu pensar de mi?”, “I si em faig pesada?”, “I si faig el ridícul?”.
Avui, Ella no pensa res de tot això, perquè tant li fa si fa el ridícul, tant li fa si és una pesada. No té cap persona al cap amb la qual pensar les vint-i-quatre hores del dia. Ara té aquestes hores per pensar en ella. En ella i prou.
El seu cor necessita descansar, agafar un bri d'aire fresc i tornar a començar. I és per això que està contenta d'estar buida. Perquè així li dóna un respir al seu petit cor, que ho necessita. I així, es prepararà per tornar a passar-se el dia pensant en algú, preocupant-se en si estarà fent bé les coses o no. Però encara no és hora. No encara.

7 comentaris:

  1. Anant brodant circumstàncies i explicant els perquè de l'actuació de Ella.
    Veritablement deu ser molt forta intel·lectualment si pot suprimir el pensar en els altres. Impertèrrita en el seu convenciment de no deixar-se engarbullar i que el seu quedi en segon terme per que les prioritats les té servides.
    Uses el mateix estil, el conserves, fàcil de llegir però amb una càrrega que parla per si sola.
    Ratet que tinguis, segueix, no abandonis, el sacrifici té el premi, un dia podràs dir, vaig fer això, no,... volia fer ...
    Gràcies per visitar-me. Sentia la teva alè prop meu i això alegra.bon dia. Anton

    ResponElimina
  2. Deixa que el cor respiri... ell també ho necessita! I el nostre cap, i els pensaments...

    ResponElimina
  3. Real... però és una preparació per omplir-lo... perque poques vegades es vol tenir buit...
    Salut!!!

    ResponElimina
  4. M'ha fet patir Ella i molt. Potser, perquè no sé com s'ho a fet per a poder sentir-se així... amb aquest buit interior.
    Sigui com sigui, desitjo que el seu petit cor torni a bategar ben aviat i amb prou força!
    Li envio una mica d'aire fresquet i un petó.
    ;)

    ResponElimina
  5. Sempre necessitem buidar-nos per omplir-nos de nou. Ella i nosaltres. La vida és així i ser-ne conscients ens fa créioxer.
    M'ha agradat com ho has explicat!

    ResponElimina
  6. M'encanta. A vegades va bé deixar el cor tranquil una temporada =)

    Míriam

    ResponElimina
  7. un respir ens senta be a tots de vegades.

    bona setmana a les dues

    ResponElimina