Sant Valent(í)

Com cada catorze de febrer, el món s'ha tornat boig. Tothom està content i té un somriure permanent als llavis. Sense saber el perquè, tothom està als núvols, avui.

A Ella, aquest dia la fa pensar molt. No entén perquè és el dia dels enamorats si “Valentí” s'assembla més a “valent” que no pas a “enamorat”. Potser és que els valents estan enamorats, o que els enamorats són valents. Perquè... què és l'amor sinó una mostra de valentia? Els enamorats són valents. L'amor pot ser una cosa bella i, alhora, destrossar vides. L'amor pot ser una cosa horrible, però també la cosa més bonica del món. Ell mou el món i és tan necessari com l'aire que respirem.

Els enamorats arrisquen, juguen, guanyen i perden. I qui sinó un valent ho arrisca tot? Potser un foll. Estarà tot el món boig, doncs? Ella no ho creu així.

“Qui no arrisca no guanya”. “Bonica dita”, pensa Ella. I ben certa. Arriscar comporta, com ja diu la paraula, riscos. Pots guanyar molt però també pots perdre molt. Els enamorats se la juguen per aconseguir allò que més desitgen, la persona estimada. I fan bogeries, coses sense sentit, actuen per impuls. I després, quan veuen els fets passats amb perspectiva, no es creuen el que van ser capaços de fer per l'altre persona.

Així que avui és el dia dels enamorats i dels valents ja que una cosa comporta l'altre. Sense amor no hi ha valentia perquè no hi ha res pel que vulguis arriscar-te i jugar-t'ho tot. De la mateixa manera, sense valentia no hi ha amor, ja que els porucs temen l'amor i fugen d'ell. A partir d'ara, cada catorze de febrer serà el dia dels valents enamorats, o dels enamorats valents.

 

Feliç dia de sant Valent(í) a tothom.