divendres, 26 de febrer de 2010

Febleses

Ella avui està decepcionada. Avui és una mica més exigent amb tothom. Ella està cansada d'errors. Sona molt dur i molt insensible, però amb Ella s'han equivocat, i s'han equivocat molt. Han sigut diferents persones a les que ella tenia molt d'apreci i que l'han fallat. Tothom comet errors i ella n'és conscient. El que Ella no pot sofrir és que tothom cometi exactament el mateix error amb ella. Potser si totes aquestes persones s'equivoquessin en diferents aspectes, Ella no estaria tan dolguda.
Ella ha estat indagant per la seva ment, recordant tots els errors que han fet amb ella i, clar està, els que ella ha comès. Analitzant-los, ha descobert que la base dels errors que han fet certes persones (aquelles amb les que ella confiava) és la mateixa. I aquesta base és ni més ni menys que la covardia.
Totes aquestes persones han tingut por. Por de mil coses i por expressada de mil maneres. Però por al cap i a la fi. La por és normal, pensa Ella. Ella també en té de por, n'ha tingut i en seguirà tenint. Però potser la diferència rau en què ella s'arrisca i no deixa que la por la domini. Potser la diferència és que Ella té més por de no arriscar-se i viure amb el “que hagués passat si...” que no pas a la por d'arriscar-se.
De moment, sembla que ningú comparteix aquesta visió. Tothom té por a arriscar-se. Tothom té por a jugar-se alguna cosa per guanyar-ne una altra. Potser és que aquesta nova cosa no té tant de valor per ells. Ella és aquesta nova cosa. Serà que no la valoren ni la consideren prou? Potser és que no val la pena arriscar-se per ella...

3 comentaris:

  1. Ningú hauria de tenir por a arriscar-se, però si un cert respecte! La vida és pels i dels valents, només aquells que arrisquen guanyen! tot i que sempre s'ha d'anar amb precaució; a ningú li agrada que li facin mal!


    i si ella coneix el punt feble que la fa estar malament, quina és la solució? potser és protegir més aquest punt feble i no deixar que hi entri qualsevol persona!

    pd; ànims per les decepcions! a doju.. jo ultimament també (tu ja saps..) però bé, endavant s'ha dit!

    ResponElimina
  2. Sí que val la pena arriscar-se per l'Ella, si es això el que realment volen.

    S'ha d'apendre a superar la por i a arriscar-se, però no tothom ho descobreix al mateix moment..

    Ànims, és millor ser valenta i patir que no pas covarda i fracassar perquè ni tan sols ho has intentat.

    Míriam

    ResponElimina
  3. Jo he acabat fins els collons de tot.
    ximpum.

    ResponElimina