Pòquer

Avui Ella ha decidit prendre's la vida com una partida de pòquer. S'ha adonat de que la vida és massa maca i fràgil com per deixar-la perdre. I, paradoxalment, Ella vol arriscar-la. És un sentiment estrany que Ella amb prou feines es pot explicar. És com si s'hagués adonat de que és afortunada, de que té una vida que no tothom pot gaudir. I és per això que li ha donat valor a cada petita cosa. Avui, per exemple, a Ella caminar la fascina. No tothom pot caminar i ella, que pot fer-ho, es meravella amb cada passa que fa.

A més, avui ha decidit que res pot esperar per demà. Si pot fer alguna cosa avui, perquè allargar-la? Així que, seguint amb el que vol que sigui la seva nova filosofia de vida, avui començarà la partida de pòquer. La de debò. I es jugarà les coses a una sola carta, encara que això li suposi que pot perdre-ho tot. Ella avui és valenta i no té por de perdre. Sap que pot fer les coses bé i que pot guanyar la partida en un sol moviment. Així que no allargarà les coses i intentarà guanyar.

Sap que arriscar-se pot ser immadur, temerari i, fins i tot, estúpid. Però Ella vol fer-ho. És com si volgués guanyar una cosa que pot ser molt important per a Ella, però que si la perd en l'intent, tampoc li importarà tant. És d'hora com per a que aquesta cosa hagi guanyat suficient terreny en el seu cor. Així que Ella arriscarà per guanyar. I si perd, doncs ja guanyarà una altra partida. Ella ho té molt clar: la vida és guanyar i perdre. I sense riscos, res és emocionant. Només li queda creuar els dits i, en un sol moviment, treure les cartes necessàries. Repòquer.