Caminar tindrà milers de coses bones, serà bo per la salut i activarà la circulació de la sang. Tot el que vosaltres vulgueu. Però a Ella avui no la convencereu pas de que caminar és bo i sa.
Ella ha descobert que a mesura que vas caminant, el camí que queda és cada cop més curt. I que arriba un moment que, de tant que camines, el camí s'acaba. Aleshores, quan el camí s'acaba, s'ha de decidir quin camí seguir. DECIDIR! Sempre decidir! Ella odia decidir! Ella té por d'equivocar-se. No, por no, pànic! I si s'equivoca al triar el nou camí? I si aquest camí és fosc i ple de pedres? I si aquell camí no li agrada? Què coi fa aleshores? No pot tirar enrere ja que, un cop has pres una decisió, aquesta és irreversible.
A més, un cop comences a caminar, el pitjor que pots fer és parar. Però és que ella a vegades NECESSITA parar! Necessita que el món s'aturi i així ella pugui agafar aire. Però no hi ha temps per aturar-se. I si t'has perdut, si no saps quin camí has agafat, si t'has endinsat entre els arbres, ja et pots espavilar a trobar-te, perquè tota la gent que fa aquell camí amb tu no s'aturarà pas a indicar-te per on has d'anar. I et quedes sol, amb un camí per davant que has de recórrer. Sense pensar-t'ho dues vegades. Un pas i ara un altre. I fins on aquest ens porti. I no paris! Ningú s'esperarà per tu...
És veritat no et pots aturar en la vida..
ResponEliminaMíriam
Sí, a vegades es difícil decidir i també és difícil parar quan el món continua girant sota els teus peus però l'Ella i tothom ha de trobar la seva manera per aconseguir que durant uns segons el món pari i així poder reflexionar, respirar i tornar a caminar encara que el camí sigui fosc i ple de pedres. Jo per parar el món canto, escolto les històries d'altre gent escrites amb notes. L'Ella també ha de trobar la seva manera de parar el món.
ResponEliminaAurora
No arriesgar es lo más arriesgado, así que, para evitar riesgos, arriesgaré!
ResponEliminaDecideix, decideix i arrisca't;)
Baldris.
És difícil agafar un camí i deixar d'altres, però per desgràcia la vida és plena de tries que em de fer...
ResponEliminaEstar sempre en moviment, sempre experimentant, caient i aixecant'se, això ens fa crèixer i ens fa ser com som. els camins equivocats no existèixen, són camins més difícils, fins i tot a vegades insoportables, però mereixen ser recorreguts i agregats a les nostres vivències.
ResponEliminasalut.
Sempre pel mateix camí.. no vols dir que és avorrit, això? La vida és caminar i decidir quin camí triar, sempre! Anar canviant, anar avançant, anar vivint... Aniràs trobant persones que t'acompanyaràn durant un tros, i que després es separaràn de tu, i així succesivament.. Però les persones que t'estimin i et valorin, les persones a les que marquis d'una manera o altre, quan es trobin amb un camí, un pont o una dreçera per la que poder arribar a estar, ni que sigui una estona, amb tu, s'aturaràn a esperar-te!
ResponEliminaEl camí el fas tu sola, però sempre que tinguis por, ja saps.. parat allà on hi hagi un encreuament, i hi acabaràs trobant els que busques.
:)