Indecisa

Ella odia decidir. I és que sempre li costa molt decidir. Al principi eren decisions senzilles, com quins mitjons es posaria. No sabia si posar-se els blaus o els roses. De totes maneres, arribava la mare i li deia que es posés els mitjons roses i, així, decidia per ella. I a mesura que creix, veu que les decisions es compliquen més.

Ella ho té ben fàcil, encara és petita i ho decideixen tot per ella. Però Sílvia, en canvi, ha hagut de decidir moltes coses en poc temps. Va haver de decidir, per exemple, si volia seguir estudiant o no. De totes maneres aquesta decisió no va ser gens difícil. Sílvia sabia que continuaria estudiant. Després, va haver de decidir què estudiaria, si un cicle o batxillerat, quina modalitat faria, quines assignatures optatives triaria... Moltes coses que la marcarien per tota la vida.

Per sort, Sílvia està molt contenta amb les seves decisions i creu haver triat les correctes.

Ella se’n alegra. Però també sap que de vegades les decisions poden costar-nos un alt preu. Decidir suposa un risc. Ella creu que cada decisió ens fa avançar, encara que sigui equivocada. “Dels errors se’n aprèn” diuen. I Ella creu que és veritat. Que si t’equivoques ja saps per un altre dia que aquell no és el camí a escollir.

I és que la vida es basa en decisions. Cada dia hem de decidir mil coses. Si anirem aquí o anirem allà, si ens posarem això o ens posarem allò... I cada petita decisió va marcant un camí. Un camí que pot tenir ensopegades, estones que sembla que volis, estones que toca posar els peus a terra... Un camí que anem teixint, a poc a poc, amb cada decisió presa.