divendres, 15 de maig de 2009

Indecisa


Ella odia decidir. I és que sempre li costa molt decidir. Al principi eren decisions senzilles, com quins mitjons es posaria. No sabia si posar-se els blaus o els roses. De totes maneres, arribava la mare i li deia que es posés els mitjons roses i, així, decidia per ella. I a mesura que creix, veu que les decisions es compliquen més.
Ella ho té ben fàcil, encara és petita i ho decideixen tot per ella. Però Sílvia, en canvi, ha hagut de decidir moltes coses en poc temps. Va haver de decidir, per exemple, si volia seguir estudiant o no. De totes maneres aquesta decisió no va ser gens difícil. Sílvia sabia que continuaria estudiant. Després, va haver de decidir què estudiaria, si un cicle o batxillerat, quina modalitat faria, quines assignatures optatives triaria... Moltes coses que la marcarien per tota la vida.
Per sort, Sílvia està molt contenta amb les seves decisions i creu haver triat les correctes.
Ella se’n alegra. Però també sap que de vegades les decisions poden costar-nos un alt preu. Decidir suposa un risc. Ella creu que cada decisió ens fa avançar, encara que sigui equivocada. “Dels errors se’n aprèn” diuen. I Ella creu que és veritat. Que si t’equivoques ja saps per un altre dia que aquell no és el camí a escollir.
I és que la vida es basa en decisions. Cada dia hem de decidir mil coses. Si anirem aquí o anirem allà, si ens posarem això o ens posarem allò... I cada petita decisió va marcant un camí. Un camí que pot tenir ensopegades, estones que sembla que volis, estones que toca posar els peus a terra... Un camí que anem teixint, a poc a poc, amb cada decisió presa.

3 comentaris:

  1. Donks sí, moltes decisions, a vegades encertades o a vegades equivocades, però està més que clar que si ensopegues, el millor que pots fer és aixecar-te i tornar a començar! A vegades és difícil, per això necessites algú que et faci costat, si mai necessites aquest algú, sàpigues que estic aquí!

    La Indecisa! ;)

    ResponElimina
  2. Una tasca gens fàcil aquesta, ara no sé si deixar el comentari o no.
    Ho deixo en mans de l'atzar...
    plom! un dos tres quatre ja!!!
    Fet.

    ResponElimina
  3. Vida, no sabía que escribías :) Como no sé catalán, no lo entendí, pero si un día escribes algo en castellano me lo pasarás no? Un besote!

    ResponElimina