Destructora de solituds

Avui l’Ella juga a ser destructora de solituds. Ella se sent sola i necessita una abraçada urgent. Però la mama està a la feina, el papa al despatx i la Sílvia està estudiant. No sap perquè necessita ara una abraçada, ni sap que és aquesta sensació. Però sap que no li agrada gens. Té moltes ganes de plorar, i l’Ella només té ganes de plorar quan cau i es fa mal. Com aquell dia al parc, que es va pelar els genolls i va plorar molt.

L’Ella ha agafat el seu diccionari (un conte de la col·lecció de Les tres bessones) i ha buscat la paraula d’aquesta sensació. Ha trobat que es diu solitud ( li va sentir a la mama quan parlava amb la tieta pel telèfon i li va dir: “Pobreta, és clar que necessita una abraçada, si l’envaeix la solitud allà a la residència tancada...”).

Ha seguit llegint del seu diccionari i en un apartat hi posava: “Per a destruir la solitud, has de donar una abraçada a algú que t’estimis molt”. Així que l’Ella ha decidit ser destructora de solituds. Ha anat a l’habitació de la seva germana però la Sílvia li ha dit que està molt enfeinada i que no entri. L’Ella ha marxat tota decebuda cap al despatx del papa.

Ha trucat a la porta i, per la seva sorpresa, el pare l’ha deixat entrar.

- Hola Ella! Vine petita.

L’Ella s’apropa al papa i el papa l’asseu a la falda. A l’Ella se li omplen els ulls de llàgrimes i comença a plorar. El papa se la mira i l’abraça.

- Ho sento Ella, ja sé que últimament no et faig gaire cas, però tinc molta feina... Va petita, no ploris.

L’Ella ja no plora. Ha destruït aquella solitud que l’envaïa i li feia mal a dins de l’estomac. És una destructora de solituds professional.