Avui l’Ella juga a ser una experta en tomaqueres. Avui, a la classe, la professora els hi ha explicat que les plantes s’han de regar per a que puguin créixer. I han plantat una tomaquera, que la regarà cada dia un nen diferent. I donarà tomàquets que maduraran i que es podran emportar cap a casa per a menjar-los. L’Ella ha comparat els tomàquets amb les persones. Primer són llavors i estan a dins la panxeta de la mare. Quan surten de la mare és com si sortís el primer tomàquet. I després quan creixem, és com el tomàquet, que és fa gros. Primer els tomàquets són verds. I els tomàquets verds no es poden menjar. Això és que encara no han madurat. Amb les persones passa el mateix. No són de color verd, és clar, però no es poden menjar de cap de les maneres. La Sílvia li va dir una vegada que els nens de la seva classe es comporten d’una manera infantil i que no són gens madurs i que no els vol no per ser amics ni per a res. L’Ella no la va entendre. Però ara sí que l’entén. És com amb els tomàquets. La Sílvia també li va dir que esperava que maduressin aviat, i que no es comportessin d’aquella manera. En conclusió, la Sílvia esperava que els tomàquets verds que coneix es tornin de color vermell. I l’Ella també ho espera.
UN INSTANT...
Fa 1 any
aix!
ResponEliminamadurar... la gran questió.
Crec que li donem massa importancia això de ser grans. Ara ja no podeu fer això ja no podeu fer allò... ja sou alumnes de batxillerat no sou com els marrecs de l'Eso.... però si només han pasat tres mesos, amb aquests tres mesos he d'haver cresqut i madurat...?? no ho crec així, crec que com els tomaquets necessitem temps i no ens hem de donar presa... Tohom vol corre i al final... que en treiem... més anys de mals de cap i problemes, estres i paranoies.
Aurora ( es nota el pessimisma de les setmanes mes dures...)