Fabricant d'il·lusions

Avui l’Ella és fabricant d’il·lusions. Ella està una mica moixa. No està trista del tot, però tampoc està contenta. I pensant, pensant, se’n ha adonat que la culpa de tot això són les il·lusions. Ella avui no té il·lusions. I ja no vol buscar-les, perquè veient que ha buscat esperances i no les ha trobat, prefereix no intentar-ho. Ha decidit ser més dràstica i fabricar-les. Fa dies que, quan l’Ella s’hi para a pensar, se’n adona que no té il·lusions a la vida. I això la confon una mica. No sap ben bé que són les il·lusions, però la Sílvia li ha dit que “són unes coses que sents i que et fan seguir vivint amb un somriure als llavis”. I l’Ella creu que ella no les té aquestes coses. Potser són il·lusions totes aquelles coses que li agrada molt fer i que va apuntar aquell dia en una llista. La vida. La vida li agrada molt. Però no sap ben bé perquè viu. Potser la gent no sap perquè viu, simplement viu sense preguntar-se el perquè. Però l’Ella sí que s’ho pregunta. I de pas, es pregunta perquè la gent no es pregunta el perquè de la vida. De totes maneres, mentre pensava en tot això, ha anat a la cuina, ha agafat un got i hi ha abocat llet. Després de remenar-la una mica, hi ha tirat una mica de xocolata en pols. I per acabar ha agafat les galetes i les ha sucat en aquesta barreja.

- Ja ho tinc! He fet la barreja de les il·lusions.

Es beu la barreja de les il·lusions i es menja les galetes. Ara l’Ella ja saps perquè viu. Viu perquè li agraden les barreges que fa i perquè les galetes sucades amb llet i xocolata en pols, estan riquíssimes! I encara que no sigui una cosa gaire important, l’Ella ha après que són les petites coses les que t’ajuden a tirar endavant amb un gran somriure als llavis.