divendres, 27 de febrer de 2009

La visita

- Hola Ella! – La saluda una veu coneguda.
- Ah! Hola...
- Com estàs?
- Bé, però m’has espantat.
- Perdona, no era la meva intenció.
- Per què has vingut? – pregunta l’Ella, durament.
- Com? Perdona, no et segueixo. –La visita la mira confosa.- Se suposa que tothom vol que el vagi a veure i tu ets la primera persona que em pregunta perquè he vingut.
- Tant et sorprèn? – La veu d’Ella segueix sent dura.
- Doncs sí, la veritat. La gent està contenta quan vinc, i mai es pregunten el perquè. Només volen que em quedi durant molt de temps. Es que et molesta que vingui? – pregunta la visita amb dolçor.
- No, però com que fas i desfàs a la teva... Vas i véns quan vols, entres i surts de les cases de la gent. Els hi dónes i ara els hi prens.
- Estàs enfadada amb mi, Ella?
- No, no em puc enfadar amb tu. –Ella es relaxa.- Però em pregunto perquè ho fas això. Perquè vas i véns i no et quedes sempre.
- Perquè no puc.
- Sí que pots! Ets màgica, no? Ets capaç d’entrar al cor de la gent i fer-los canviar la seva manera de veure el món. I els fas somriure i que tinguin ganes de sortir al carrer, i de riure, i de viure. I de cop marxes, i els hi treus el somriure i les ganes de riure, de viure, de sortir al carrer. No és just, saps?
- Perdona’m Ella. Però es que si em quedo per sempre, ningú apreciarà que he arribat, que he entrat dins el seu cor, de la seva ànima. Ningú apreciarà que hi sóc.
- Així, es que tu també et sents sola i poc valorada moltes vegades?
- És clar, fins i tot jo, la Felicitat, se sent sola i poc valorada.

2 comentaris:

  1. la Ella té raó és injust que marxi quan ja ens ha donat una mica d'alegria en aquesta vida. Però la Felicitat també té raó i sense la tristesa no sabriem que l felicitat existeix i que és tant bonic tenir-la al nostre costat.

    La questió és que la necessitem i que a tots ens agradaria que allaergues les seves estances a casa nostre:)

    AURORA

    T'estimo Patrícia.

    Gràcies per portar-me Feliciat i no marxis, encara no,perquè si marxes t'enduras la felicitat amb tu i no vui que sigui aixis, necessito que les dos us quedeu una míca més al meu costat.

    ResponElimina
  2. A la vida hi ha pocs moments de felicitat plena i absoluta i quan els gaudeixes et sents en armonia amb l'univers. T'omple una pau interior que no permet que res et molesti. Tens altres moments en que no és total però l'equilibri d'emocions et fa recordar els moments millors aprofitant els actuals. Aquest és el secret de viure. Viu intensament, com si cada dia fos l'últim sense oblidar que demà arribarà un de nou. Gaudeix dels amics, dels que t'estimen, no miris mai als mals moments.
    La vida es curta però l'has de fer intensa. No la desaprofitis en batalles perdudes. El futur sempre és millor que el passat doncs et guarda altres moments de felicitat plena.
    Carpe diem sine quanum!

    ResponElimina