dilluns, 2 de març de 2009

El comiat de Verònica

Avui Ella no juga sola. Ha vingut la Verònica a veure-la. La Verònica és més gran que l’Ella, però més petita que la Sílvia. La Verònica es una cosina seva que viu molt lluny. La Sílvia diu que viu a l’altre punta del país! I és veritat que està molt lluny, perquè algun estiu han anat a casa la Verònica a jugar i està tan lluny que a l’Ella li dóna temps de dormir ¡dues vegades! La Verònica diu que “vive en Astúrias, la tierra del Alonso”. L’Ella no sap qui és aquest Alonso, però la Verònica se’l deu estimar molt, perquè sempre li diu el mateix. Quan ha arribat la seva cosina, ha donat una abraçada molt gran a l’Ella i li ha dit que li ha d’explicar una cosa molt important. La Verònica sempre li explica tot a l’Ella, que si ha tret un nou a un examen, que si la professora li ha dit que és molt bona estudiant... Li explica tot, tot! El que no sabia l’Ella és que la Verònica li havia d’explicar una cosa molt diferent al que li explicava sempre.
- Ella, ¿sabes qué?
- Què? –li respon l’Ella.
- Me he despedido de la infancia.
L’Ella no entén res i mira a la Sílvia cercant ajuda. La Sílvia li explica que la Verònica ja no es una nena, que ara es una pre-adolescent. L’Ella entén cada cop menys coses i la Verònica li diu:
- Mira, cuando eres pre-adolescente te pasa una cosa que a los niños pequeños no les pasa. Te viene la regla.
- La regla? I això que és?
- És una senyal que et diu que ja ets gran i que no ets una nena. –li respon la Sílvia.
- Aleshores... ¿no jugarás más conmigo a las muñecas?
La Verònica mira a la Sílvia i aquesta li respon que pot jugar a les nines sempre que vulgui. Que si té la regla no vol dir que es faci gran de cop, i que si li ve de gust jugar-hi que hi jugui. L’Ella no ha entès massa el què ha passat, però si la regla aquesta no la deixa jugar a nines, no vol tenir-la mai! Mira que és divertit ser una nena petita...!

1 comentari:

  1. la regla... maleit dolor inutil.. per ara jajaj !!

    ueno la veritat és que si que sembla que ens haguem de fer grans de cop.

    Cada any a l'escola et diuen ja no sou com els nens del curs anterior... i jo penso en serio e canviat en aquests tres mesos???
    no sé suposo que si el canvi es continuat i la veritat mai deixem de jugar a nines:=)


    AURORA

    ResponElimina