divendres, 12 de juny de 2009

Entorn

Ella està contenta amb les coses que ha viscut, encara que algunes hagin sigut dures. Precisament, les situacions complicades són amb les que Ella aprèn més. Fins i tot, Ella agraeix haver passat per aquests mals tràngols. És clar que mentre passava per aquests mal moments, Ella no li veia la part bona per enlloc. Però ara que ja les ha passades, Ella creu que ha après molt.
Ella creu que cada experiència la forma com a persona. Que cada cosa que li ha passat, ha fet que sigui d'una manera o d'una altra. I que si en comptes d'una situació, n'hagués passat una altra, ara Ella seria substancialment diferent.
Hi ha un moment de la seva vida que no oblidarà mai. Creu que aquell moment va ser decisiu per a què Ella tingués el caràcter que té. Ella sempre ajuda a tothom. Li agrada fer-ho. Sobretot si veu a algun nen sol. És la primera en apropar-s'hi i donar-li companyia. Ella sap com n'és de valuosa, la companyia. Sentir-se sol, segons Ella, és una de les pitjors coses que et pot passar. I això ho sap de primera mà. Ella s'ha sentit sola durant molt de temps. Per sort tot ha canviat. I ara, intenta que la gent que se sent sola, no s'hi senti durant tant de temps.
Perquè quan Ella estava sola, mai va aparèixer ningú per donar-li companyia. I així va seguir durant molt de temps. Per això, Ella sap el que la gent que està sola necessita; companyia. Tan simple com seure al costat d'aquella persona i regalar-li un somriure. Tan simple com dir: vens a jugar?
A ella mai ningú li havia dit. Va haver de buscar altres nens que volguessin jugar amb ella. Però mai li havien preguntat si volia jugar amb ells.
Ella no els odia. Ara juguen tots junts i s'ho passen la mar de bé. Els agraeix que la fessin viure aquella situació, així Ella ara s'ocupa de que ningú més la visqui.

7 comentaris:

  1. Disculpeu haver trigat tant. Torno a tenir problemes amb l'ordinador, i aquesta vegada sembla que va per llarg. Així que aprofito ara que la meva germana està a l'escola per apoderar-me del portàtil.

    Un petonet

    ResponElimina
  2. :)

    La soledat és una de les meves grans pors. Arribar a sentir-me sola em fa pànic. Per sort tinc persones molt maques al meu costat i no m'hi sento gens, de soleta!

    Que maca, Ella, que no vol que els altres s'hi sentin mai, de sols, i els convida a jugar! Ben fet!

    ResponElimina
  3. quina bona nena, aquesta Ella ;-)

    Trobo que està bé aprendre a estar sol amb un mateix i trobar-s'hi bé, vaja, que és molt necessari. En això consisteix madurar...

    ResponElimina
  4. Sempre trobes el punt d'inflexió.Estar sol o sentir-se sol. Durant la vida hi estem sols infinit d'hores per diverses circumstàncies, ara sentir-se sol és estar en el mateix estat i no comprendre la comanyia de persones, objetes, etc. que al llarg de la vida els tenim al costat i no els reconeixem.Anton.
    Això que fas d'escriure i reviure moments, és importantíssim quan un es sent sol... Experiència

    ResponElimina
  5. Totes les experiències viscudes et fan crèixer com a persona... S'ha d'aprendre del dia a dia i a superar tots els moments, siguin com siguin...
    Estar sol o sentir-se sol són coses molt diferents, crec que és pitjor la segona... però sempre es troba alguna cosa que esborra aquest sentiment encara que sigui insignificant...
    És una sort que algú vulgui canviar aquestes sensacions vers persones que ho necessiten... el problema és saber qui ho necessita... i si ho vol.
    Salut!!!

    ResponElimina
  6. crec que la pitjor soletat es la que es viu en companyia, i aixo ella ho sap...
    dos petons

    ResponElimina
  7. De vegades estar sol, no vol dir viure en soletat. D'altres, la companyia pot ser el pitjor enemic. Trobar-ne el punt no és tasca fàcil, les relacions humanes solen ser complexes. Ella, però ho sap per pròpia experiència i això li atorga aquesta "sabiesa".
    És ben veritat que sempre hi ha una raó per la qual hem de somriure !
    ;)

    ResponElimina