diumenge, 28 de juny de 2009

A l'altra banda de l'oceà

La família d'Ella, aprofitant que és estiu i tant el pare com la mare tenien festa, han anat a donar un volt per la platja. Als pares no els hi acaba de fer el pes la platja, però a la Sílvia li encanta el mar i els ha demanat que si podien anar-hi cap al tard, i veure com es ponia el sol. Per la seva sorpresa, els pares han accedit.
Ella havia estat al mar un parell de vegades abans però no el recordava tant immens ni tant majestuós. En el moment que van arribar a la platja, Ella va comprendre perquè a la Sílvia li agrada tant el mar.
Al arribar, van començar a caminar per la vora de la mar i les onades els acariciaven els peus. A Ella li va agradar molt aquella sensació. Aleshores, quan el sol començava a amagar-se per darrere d'aquella massa d'aigua, la família s'ha assegut i l'han contemplat fins que quasi ha desaparegut del tot. Mentre contemplaven aquella bonica imatge, Ella ha començat a pensar en aquell mar tan immens. Si el mar arribava a una costa, segur que acabava per alguna altra banda del món. Potser era un lloc molt llunyà, segurament acabava ben lluny.
A Ella li agradaria molt saber on acaba aquell mar, i si la gent que hi ha a l'altra banda són gaire diferents a ella i a la seva família. I mentre hi pensava, s'ha promès que algun dia, Ella viatjarà per aquell mar i descobrirà que hi ha a l'altra banda de l'oceà.

7 comentaris:

  1. Disculpeu per les hores intempestives i per la meva innactivitat aquests dies, però és que no trobava moments per a inspirar-me... Ara estaré tres setmanes sense pujar nous contes, me'n vaig a Anglaterra a estudiar anglès. Disfruteu!

    ResponElimina
  2. Doncs bona estada a Anglaterra! Pel que fa a l'apunt d'avui, a mi també m'agrada al mar i a l'altra banda de l'oceà hi ha coses molt interessants... ,)

    ResponElimina
  3. Aquesta vena viatgera, no sé d'on l'haurà treta, l'Ella! ;) Espero que pugui recórrer totes les ribes on el seu mar arribi, i conèixer totes les persones i cultures que es mullen els peus a les mateixes aigües que ella.

    ResponElimina
  4. bon viatja a l´altre costat del mar com diu el teu compte..m´agradat molt...una abraçada

    ResponElimina
  5. Potser no vas exactament com voldria fer l'Ella a l'altra banda de l'oceà, però si en faràs un bon tastet.
    Que aquest mar blau, us acompanyi sempre i us permeti navegar per tots els colors del món.
    Una abraçada Patrícia, fins la tornada!
    ;)

    ResponElimina
  6. No és ben bé l'oceà, però segur una part d'Ella t'acompanya i comença a descobrir que hi ha força coses més enllà de l'horitzó. Bona estada, aprofita molt tot el que puguis aprendre. Un petó.

    ResponElimina
  7. S'ha de ser valent per travessar l'oceà i anar a parar a l'altra punta d'on desemboca l'oceà. Però amb il·lusió, es pot fer, per què no? Agafa't de la seva mà i acompanya-la a Ella, perquè et portarà a llocs que no has descobert. Sort!!

    ResponElimina