diumenge, 3 de maig del 2009

La sensació

Avui Ella s’ha llevat amb la sensació de que passaria alguna cosa bona. No sabia què era, però la tenia ben encuriosida. I ha anat passant el dia i Ella esperava a que aquesta cosa passés.
A l’escola res de nou ha passat. Aleshores, a la tarda, la mare l’ha anat a buscar i li ha donat una bona notícia.
-Ella, avui anirem una estona al parc, que fa molt que no hi anem, d’acord?

Ella assenteix amb els ulls brillant d’il·lusió. Anar al parc és una nova oportunitat de que passi aquesta cosa bona. I allà se l’ha trobat.
Potser feia més d’un mes i mig que Ella no el veia. Ella es temia el pitjor. Potser qui-sigui-que-viu-allà-dalt havia decidit complir els desitjos d’aquell pobre home i endur-se’l al cel. Durant aquest mes i mig Ella hi ha pensat diverses vegades en l’home que no vol viure. També es veritat que feia temps que Ella no anava al parc, ja que la mare estava força enfeinada i no podia passar la tarda al carrer. Però els pocs dies que hi anava, l’home que no vol viure no hi era. I allà el tenia. Aquesta vegada anava amb un bastó normal, no amb aquell caminador que va portar alguna que altre vegada. Potser aquests dies, que el temps no havia de canviar, portava el bastó. Potser ja no el necessitava el caminador. Potser ni tan sols li feia mal el genoll.
L’home que no vol viure ha pujat el cap, com si hagués notat la presència de la petita Ella. Al veure-la li ha dedicat un bonic somriure. Ella mai l’havia vist somriure. Potser l’home que no vol viure ara sí que volia viure. Se’l veia força millor, més content.
Sense dubtar-ho ni un segon, Ella s’ha assegut al costat de l’home que no sap si vol viure o no i li ha donat la mà. Allà l’home li ha explicat tot el que ha fet durant el darrer mes. Ella se’l mirava. No sap si vol viure o no i tampoc vol preguntar-li ara que creu que l’home-que-no-se-sap-si-vol-viure-o-no no hi deu pensar gens en la mort. Ella vol guardar aquest record en la seva ment durant molt de temps. Al cap i a la fi, aquella sensació del matí no era res comparat amb el que ha acabat sent. Un retrobament que Ella desitjava. I que l’home-que-no-se-sap-si-vol-viure-o-no també esperava impacient. Un retrobament que s’havia fet esperar massa.

3 comentaris:

  1. només entro per a saludar-te, ja que amb el nou habitant de casa gairebé no em queda temps

    ResponElimina
  2. Venga, Patri, que això funciona i be. Anton.

    ResponElimina
  3. Bonic encontre. Millors sensacions.
    I és que som animals socials...

    ResponElimina