diumenge, 10 de maig de 2009

Somriure

Ella sempre somriu. Passi el que passi, ella sempre somriu. De somriure, no fa falta aprendre. Les persones naixem que ja en sabem de somriure. Però a vegades oblidem fer-ho. Ella intenta no oblidar-ho mai, considera que és una cosa ben bonica. Algú li va dir una vegada que somrigués sempre, que feia més bona cara. I era cert. De fet, tots fem més bona cara quan somriem. S’il·lumina la mirada i s’accentuen els pòmuls. Els ulls ens brillen i contagiem l’alegria que intentem transmetre.
Ella, quan va pel carrer i saluda a algú, somriu. Normalment la gent no s’hi fixa gaire, però ella ho fa igualment. Li agrada somriure a la gent. Per ella somriure es dir: Ei! Que la vida és bonica!
I és que la vida ho és molt, de bonica. És bonica fins a tal punt que podem plorar amb la seva bellesa. Una vegada, Ella tornava cap a casa de nit amb els seus pares. Va mirar per la finestra del cotxe i va observar el cel. Va veure una lluna tan gran i tan maca que no va poder evitar plorar. I plorava i reia, plorava amb un somriure enorme als llavis.
A Ella li agrada somriure. Sent que el món és una mica més feliç si ho fa. Li agrada molt que la somriguin, així que ella fa el mateix. Per que un somriure pot transmetre milers de coses tan belles totes, que val la pena fer-ho.
Fotografia de DeviantArt

3 comentaris:

  1. A mi qe m'agrada d'una paraula fer-ne dos, me l'has possat al davant... SOM RIU... Aquí ja pots començar un poema...amb joc de paraules.
    SOM RIU que somriu
    perque és riu del que som
    quan som riu que somriu
    i si no somriu el riu que som
    podem perdre el riu del MOS RUÍ (la teca).
    -------------Anton.

    Una de les meves tonteries per perdre e temps

    ResponElimina
  2. m'ha agradat molt aquest apunt i m'ha fet somriure ;)

    ResponElimina
  3. Com m'agrada llegir coses positives com aquestes!
    Quant riem movem una quantitat de músculs molt superior als que usem per plorar i això no deixa de ser bo.

    Benvinguts al documental de torn, hi hi hi...
    :)


    Molt ben escrit mossa!
    ;-)

    ResponElimina