
I aquella cosa entra al seu cap i dóna voltes i més voltes fins que es mareja i es peta de riure perquè Ella li deixa fer el que vol. I Ella s’entristeix perquè aquella cosa se’n riu d’ella, si més no, a la seva imaginació.
Fa temps que Ella intenta no imaginar-s’ho més, oblidar-ho. Però no és tan fàcil. Quan un pensament entra tan a dins, és ben difícil fer-lo fora com si res. Així que Ella ha pensat en pensar-hi cada dia, però mirar de fer-ho una miqueta menys. I ha pensat en pensar-hi d’una manera diferent. No sap com ho farà, però sap que no pot seguir així.
Simplement haurà d’esperar a que alguna cosa, semblant a aquella que tan desitja, aparegui a la seva vida, supleixi aquesta que ara vol i que no pot tenir.
Fotografia de DeviantArt
Disculpeu la meva inactivitat. Estic d'exàmens finals i, a més, la inspiració no ajuda! Un petonet blocaires :)
ResponEliminaJa ho pensava, i t'hauria aconsellat que paressis, que et quedaran més dies que llangonisses, i el que fas fes-ho bé.
ResponEliminaperò el cuquet no et deixa i qua un té un moment, zas a escriure... que de temes ja veig queten sobren. Tu mateixa...Que tinguis bona sort... Els bons desitjos, també ajuden. Anton.
Tant de bo Ella trobi allò que ho substitueixi i oblidi.
ResponEliminaTant de bo trobis temps després dels examens, als quals t'hi has de dedicar ara en comptes de jugar a segrestar avis... Que tens l'avi Gres sense atrevir-se a connectar al Facebook, perquè està espantat que no el segrestin.
;-)
Espero que tornis a tenir força temps ben aviat per escriure apunts tan bons com aquest :)!
ResponElimina