dijous, 23 d’abril de 2009

La (desconeguda) llegenda de Sant Jordi

Avui a l’escola (i com cada any) han explicat la llegenda de Sant Jordi. Però aquest any ho han fet diferent. Els professors han decidit fer una obra de teatre i representar la història a més a més d’explicar-la. Tot estava molt ben preparat, hi havia la princesa, el rei, la gent del poble, el drac... L’obra a començat i els alumnes més grans han fet de narradors.

“Hi havia una vegada, en un poble molt llunyà, que hi vivia un rei amb la seva bonica filla, la princesa.”

Aleshores, feien acte de presència els professors que tenien el paper de princesa i de rei.

“En aquest poble tothom era molt feliç i ningú s’enfadava mai amb ningú. Fins que un dia, va aparèixer un drac enoooorme que es va instal·lar a la cova que hi ha a la vora del poble.”

Un drac fet i pintat pels de quart apareixia per una banda del escenari improvisat.

La història seguia amb tota normalitat, els actors no eren uns experts, però se sabien el paper i ho portaven molt ben preparat. Els més petits estaven molt atents, Ella entre ells.

“Aleshores, el drac es va emportar a la princesa a la cova, després d’aquell sorteig tan desafortunat. El drac estava a punt de menjar-se la pobre princesa, quan de sobte va aparèixer un cavaller molt valent muntat a cavall.”

Silenci. Tothom espera impacient a que aparegui l’heroi que ha de matar el drac i salvar a la bella princesa. Passa un minut. Res. El cavaller no apareix. Els professors es miren entre ells, no comprenen on pot estar el professor que falta (i el que, de fet, és més important en l’obra). Sona un mòbil. La princesa és disculpa i surt de la classe. Més silenci.
Mentrestant, la petita Ella pensa que els professors son uns grans actors i que els han ben enganyat a tots. Segons Ella, està claríssim el que els professors intenten dir.
“Segur que ella no es fallaria. No com ha fet el cavaller, que no s’ha presentat. I sort que això és una obra de teatre, que si fos de veritat, la princesa ja no hi seria! No podem esperar a que aparegui el nostre heroi a salvar-nos del drac. La princesa no pot estar esperant aquest cavaller muntat a cavall sinó que potser hauria d’aprendre a defendre’s sola...”

5 comentaris:

  1. Si haguès estat aquesta la verdadera història avuí en dia no existiria la diada de St. Jordi

    Feliç diada de St. Jordi

    ResponElimina
  2. Ah, per cert. Enhorabona pel premi. Te'l mereixes!

    ResponElimina
  3. Potser sí que estaria bé canviar certs tòpics, oi?
    ;-)

    ResponElimina
  4. Pobre princesa si això arriba a passar... ;)

    ResponElimina
  5. Potser sí que les princeses podrien aprendre a defensar-se soles... un bon missatge!

    ResponElimina