divendres, 3 d’abril de 2009

El vol

Fa dies que Ella té un somni molt estrany. Somia que surt al carrer tota sola, en un dia assolellat. Tanca els ulls i respira l’aire fresc. Somriu. El seu carrer li agrada molt. Està apartadet del poble, a uns 5 minuts a peu. Li agrada molt anar caminant cap a casa seva per que així pot veure més coses del poble i cada dia troba una cosa diferent de camí a casa. El seu carrer és molt maco, està ple de vegetació i ocells que canten. A més hi ha gats que creuen el seu carrer i de fons se senten les granotes. En el somni, Ella ha d’anar al poble, però li fa molta mandra caminar. Així que comença a moure els braços. Primer lentament i després va una mica més ràpid. Nota que els seus peus s’enlairen. Fa un somriure, però s’espanta i deixa de moure els braços. Cau a terra. Sort que no estava molt enlaire, sinó s’hagués fet mal. Ho torna a provar. Comença a moure els braços, com quan neda. I funciona. Aleshores es mou pel cel, com si fos un ocellet. I es creua amb les mosques, amb les papallones i els mosquits. Els saluda amb el cap ja que, si saluda amb la mà, caurà. I arriba al poble. Deixa de moure els braços amb tanta intensitat i cau suaument al terra.
Aquest somni, que s’ha repetit tant l’ajuda a donar-se compte de que vol volar un dia més lluny que al seu poble i allunyar-se una mica de tot.

4 comentaris:

  1. ja veig que el viatge ha anat molt bé, l'Ella fins i tot ha après a volar...

    Petonets i bones vacances

    ResponElimina
  2. Serà al poc de temps experta en vol i podrà continua ella mateixa sense motors que la impulsin, sense engabanyar-se amb ales,... Recordo que de jovenet el tenia un somni paregut, i creu que quan despertava em creia que era quasi veritat, sols que veia que estava encara en l'hangar. // treus molt bons temes.Anton.

    ResponElimina
  3. Volar! fa una setmana vaig volar per primer cop, val si no vaig volar com l'Ella si no que vaig volar amb un avió. Però igualment em va semblar fascinant. Ja saps l'ho fascinada que em tenen els núvols i poder veure'ls des de una altre prespectiva em va encantar.

    Bé algun dia apendre a volar com l'Ella i tot i que no deixere mai de tot el niu, estic segura que tampoc no deixeré de volar.

    petons guapa!
    Aurora

    ResponElimina
  4. Volar... De petit somniava que corria carena avall i saltava petits arbustos i a cada salt augmentava la llargada fins que aconseguia volar...
    La Patricia aspira ser professora d'anglès nano, no psicoanalista, hi hi hi...
    Psssst, psssst, no li facis ni cas aquest somniatruites, eh? Fixa't que s'acaba d'adonar que encara no havíem enllaçat el teu blog al PiT... Un petó al front, bonica!

    ResponElimina