Respirar

Durant aquests dies, Ella ha vist que els humans donem poca importància a les petites coses. I Ella considera que hauríem de donar més importància als arbres que envolten el seu poble, les persones que ens creuem cada dia, el menjar que trobem a taula... Però sobretot hi ha una cosa vital, que és la més important de totes, que sovint oblidem i que la fem sense pensar: respirar. Se’n va adonar quan un dia es va començar a trobar malament. Li feia mal el pit. Es va estirar perquè va considerar que s’estaria més còmode i així potser li passaria. Però estirar-se no li va servir de res. De sobte, Ella no podia respirar. Li costava molt i respirava molt profundament i per la boca. La mare aviat la va sentir i la va portar al metge. Quan hi van arribar, Ella ja estava més relaxada i el metge no li va trobar res. La mare li va dir que s’havia posat nerviosa, i que per això li havia costat respirar.

Mentre a Ella li costava respirar, pensava en les ganes que tenia de fer-ho, en que mai li havia parat prou atenció a una cosa tant important. I li regalimaven llàgrimes mentre pensava “vull respirar, vull respirar”. Quan es va recuperar, Ella va parar atenció només a la seva respiració. Encara estava una mica agitada, però ja no li costava. Una sensació d’alleugeriment la va envair. Per sort, podia tornar a respirar.

I es que les petites coses, són les imprescindibles i mai les tenim en compte. Per això, ara Ella ho valora tot més, valora la seva respiració i sempre hi dedica una estona a escoltar-se-la. Perquè les petites coses són les que formen una cosa ben gran: la vida.