Ella juga al menjador mentre la mare mira la televisió. El pare, com sempre a aquella hora, està al despatx. Sílvia arriba al menjador amb molts fulls a la mà. Porta una bona estona a la seva habitació, estudiant. -Mama, et puc dir això? Es que tinc un examen demà i ja saps que em va molt bé explicar-t’ho.
La mare somriu i, en senyal d’afirmació, apaga el televisor. Agafa aquell grapat de fulls i Sílvia comença a recitar tot el que ha après durant les hores d’estudi.
“Els romans tenien dos tipus de mort: la mort terrenal, la que coneixem nosaltres. És a dir, et mors. La segona mort és la més important per al món romà. Es tracta de la mort per oblit. Els romans creien que quan la gent t’oblidava era com tornar a morir. Per això posaven els nínxols a les afores de les ciutats, per a que tothom els tingués present. Els més rics es feien grans escultures per a ser recordats...”
Sense adonar-se’n, Ella ha deixat de jugar i s’ha assegut al costat de la mare per a escoltar les coses que Sílvia explica. Però Ella s’ha endinsat en els seus pensaments i ja no escolta res més del que Sílvia diu. S’ha quedat amb unes paraules: mort per oblit. Creu que els romans tenien molta raó en aquest aspecte. La memòria és el que ho manté tot viu.
Si oblidéssim tot el que sabem, no mantindríem viva la història. Si oblidéssim tot el que hem fet, no aprendríem dels errors.
Per això, Ella està d’acord amb el que els romans creien sobre les dues morts. I també que la mort per oblit sigui la més important. Tothom vol ser recordat. Per que el record és el que fa que el passat perduri. I només si tenim en compte el passat (que és una gran font d’aprenentatge) podrem crear un futur, que en el fons és el que compta.
Fotografia de Google
Et vas afincant i treus molt profit de la idea de la mort, posant-la i contraposant-la al acte físic, fent en l'oblit com la metàfora d'ella.
ResponEliminaClar, com en tots els noms les acepcions del que ens podem valdre son immenses i sols amb diversos significats podem construir una obra d'art en l'escrit, i sols partint o començant d'un nom, aquí tu hi has posat la mort. Estas jugant molt bé les cartes que tens i distribueixes els valors per arribar a la conclusió que tu vols./ mira que em cau la baba,
per que penso que si a la teva edat et ja capaç de fer coses com aquesta, la pràctica penso que et pot dur lluny, lluny./ Mira. Busca RELATS EN CATALÀ, allí pots editar aixó i veurás com venen els ocellets a picar. Prova-ho. T'ho diu un amic. Ara fa uns mesos que no hi envio res. Fes-ho. Ja em diràs el que. Anton.
Caure en l'oblit és lleig, siguis mort o viu.
ResponEliminaSubscric plenament les paraules de l'amic Anton.
Ningú és mort fins que no s'oblida del tot. Gran veritat
ResponEliminaLa memòria i l'escriptura són les dues maneres que tenim de combatre l'oblit. Bona manera d'ajuntar-les!
ResponEliminaPatricia, em devia equivocar al posar l'enllaç del teu blog al meu... veig que m'havia perdut un munt de posts. Ara hi torno, a veure si aquesta vegada clico "desar" els canvis... i em surten els teus posts a la barra lateral...
ResponEliminaM'agrada molt la reflexió sobre la mort i l'oblit. És veritat i a mi sempre em sap greu oblidar coses importants és com si les hagués deixat morir.
Una abraçada.
T'estimo. Em sona això, jo no t'oblido.
ResponEliminaAurora