dissabte, 11 d’abril de 2009

L’home del seient 10-D

Ella està volant. Es com aquell somni que va tenir una vegada, però una mica diferent. Ella està en un avió. Els pares i la Sílvia van amb ella. Se’n van a una ciutat llunyana de vacances. El pare no volia conduir, així que han agafat una avió. Primer Ella tenia una mica de por, però després li ha fet molta gràcia veure Barcelona tan petita i veure que anaven per sobre dels núvols. Ella seu al seient 11-B. Just a la seva diagonal hi ha un home, l’home del seient 10-D. Aquest home deu tenir entre 26 i 30 anys i se’n va a la mateixa ciutat que Ella. Té els cabells llargs, sense arribar a ser una melena i uns ulls clars que s’han creuat amb ella més d’una vegada. Els seus llavis són totalment rectes, no descriuen cap somriure ni cap tristesa. Té uns llavis que la sobten molt. Ella intenta desxifrar el que l’home pensa i li resulta impossible. És un home força inexpressiu i aquest misteri atrau a Ella. I l’atrau molt.
Després de dormir una estona, l’home ha tret un ordinador portàtil (petitíssim) i s’ha posat a escriure. A Ella això l’ha sobtat molt. A més, l’home feia posat concentrat com si estigués creant algun text. Ella es pregunta que hi deu escriure, en aquell document de l’ordinador. Potser simplement està fent uns tràmits de negocis, però també cap la possibilitat de que estigui escrivint un bell text, una carta d’amor, un conte, un diari amb les seves vivències...
Ella no ho sabrà mai, de fet, quan baixi d’aquest avió, Ella no el veurà mai més i serà una altra simple persona que s’ha creuat a la seva vida. Un creuament que va sobtar molt a Ella. O potser, tot i que Ella ho creu improbable, se’l tornarà a trobar algun dia i es recordarà d’ell. Només el futur li dirà si es creuarà l’home que va seure al seient 10-D d’un avió que va compartir amb ella.

2 comentaris:

  1. zipi!!
    com portem la nova filosofia??!!
    No se perquè aquest text és com si ja l'hagues llegit!. Crec que l'Ella no va ser l'única que va trobarse amb senyors del seient 10-D tothom es troba amb persones que sense saber quan o com li deixen marques inoblidables

    ResponElimina
  2. Diriem que ha tingut una ensopegada degut a que el pare no li ha semblat còmode el conduir. I despreès diria que al veure l'home i entaular-hi una conversa de mirades furtives, els dos no ha sabut com fer-se'l seu...Es com el diner que quan passa un té que agafar-lo, aquell, ja no passará mai més.qualsevol cosa podia demanar-l' l'atenció i sols una primera paraula, però en tot la primera acció és la que costa, veritat...? Em distreu amb beneplàcit. En situacions com aquesta qui no s'hi ha trobat?
    Anton.

    ResponElimina