El barquer de la sort

Ella juga a creuar un riu. El riu de la Sort. Està a la riba i vol arribar a l’altra banda. No sap el perquè. Sap que si creua el riu sabrà més coses que si es queda asseguda. Creu que sempre s’ha de tirar endavant, intentar descobrir coses i mai quedar-se en un punt parat. Si s’atura, no aprendrà i no entendrà les coses. A l’Ella li agrada molt aprendre coses, saber que s’ha de fer quan se sent sola, saber la recepta de les il·lusions... Vol saber-ho tot. I si s’atura no sabrà més del que sap ara. Així que s’està asseguda a la riba, pensant com pot creuar el riu. El riu té massa fondària i no el podrà creuar caminant. A més, no sap nedar quan hi ha corrent (a la piscina per exemple, com que no hi ha corrent pot nedar amb tota la tranquil·litat, en un riu, la cosa es complica). Ha descartat la idea de nedar. PER SORT, arriba un barquer just abans que es rendeixi.

- Hola! – Saluda l’Ella. Ell li respon la salutació.

- Que podria creuar el riu amb tu, senyor barquer? – li pregunta Ella.

- Això depèn. Portes diners?

- Diners? Em sembla que no... – Ella posa la mà a la butxaca i AFORTUNADAMENT troba una moneda. – tinc un euro, senyor barquer.

- Em servirà. Puja maca.

Ella ha creuat el riu. Aleshores veu que a l’altra banda del riu no hi ha res. Està confosa, mira al seu voltant. S’ha mogut i de res l’ha servit. Si s’hagués quedat asseguda a l’altra banda de la riba, no hagués passat res diferent. Ella mira al barquer demanant-li ajuda. El senyor barquer li diu:

- Ella, saps més que abans, quan estaves asseguda a l’altra banda. Ara saps que aquí no hi ha res. Això abans no ho sabies.

La resposta no convenç a Ella, el barquer afegeix:

- Ara saps que la sort existeix. He aparegut al moment oportú i, a més, has trobat l’euro que jo necessitava per a creuar-te.

L’Ella somriu, el barquer té raó. Cada pas que es fa, t’ajuda a entendre una mica més el món i, AMB UNA MICA DE SORT, podrà fer molts més passos, per entendre més tot el que l’envolta.