L'home que no vol viure

Al parc, cada tarda, hi ha un home que no vol viure. És un senyor gran, que seu sempre al mateix cantó del mateix banc del mateix parc. Porta roba fosca i una boina que protegeix el seu cap del fred. També porta un caminador. No és un bastó, com la majoria d’avis porten. Es veu que el van operar del genoll anys enrere i que, cada cop que el temps ha de canviar, li fa més mal del compte. Un dia va caure per unes escales i també el van operar de l’esquena.

Té dues filles, que son bessones i un fill que encara no ha casat. La seva estimada dona, que s’estimava molt, va morir fa deu anys.

L’Ella s’asseu cada tarda al mateix cantó del mateix banc del mateix parc, al costat de l’home que li explica totes aquestes coses. A l’Ella li agrada molt que aquest home li expliqui coses, son com contes per a ella. Però, sobretot, li agrada seure a la seva vora per donar-li la mà i escoltar-lo. Sent que li fa companyia una estona i que el senyor en necessita molta, de companyia. A Ella li sap molt de greu aquest senyor. Resulta que, de vegades, li explica que no vol viure. Li diu que els dies per a ell es fan molt llargs, que el dolor que sent és insuportable i que espera a que qui-sigui-que-viu-allà-dalt se l’emporti. Ella no està massa d’acord amb el que diu aquest senyor i sempre, per a treure-li la tristesa, li explica el que ha fet a l’escola, el que ha après i com s’ho passa de bé. Però la tristesa i el pes dels anys no s’esborra de la cara de l’home que no vol viure. A vegades li diu que arribarà un dia que no se’l trobarà assegut al banc i, aleshores, és quan ell serà feliç.

I Ella no sap que pensar, si posar-se trista perquè no veurà mai més al senyor que té dues bessones i un fill per casar, o si posar-se contenta perquè ell serà feliç. De totes maneres, Ella té pensat passar un munt d’estones amb ell al parc, escoltant-lo i fent-li companyia. I si pot, el convencerà de que la vida és la cosa més maca que li ha passat mai i que el senyor que no vol viure ha d’aprofitar cada instant que li quedi, abans que qui-sigui-que-viu-allà-dalt el vingui a buscar.