Trompetista

Cada tarda, abans d’anar cap a casa i després d’estar-se una estona al parc, la mare s’atura al forn de pa a encarregar pa per l’endemà. I cada tarda Ella l’espera a fora al carrer per que cada tarda hi ha un home assegut en un banc que toca amb la trompeta. El trompetista té la capsa on guarda el seu instrument a terra i normalment hi ha allà unes quantes monedes.

I, cada tarda Ella es posa davant d’ell i escolta com toca amb la trompeta. La trompeta és un instrument que no li agrada gaire, troba que fa massa soroll. Però, quan el trompetista la toca, ja no pensa que és un instrument sorollós. Li agrada molt contemplar com mou els dits per l’instrument i com el fa sonar. A vegades és queda realment bocabadada mentre el trompetista toca la seva peça.

Cada tarda li toca la mateixa cançó i Ella la taral·leja al seu costat. Al trompetista se li posa vermella la cara quan toca. Ella ho troba molt divertit i sempre somriu al veure-li la cara vermella com un pebrot. I el trompetista li pica l’ullet sempre que veu que l’Ella somriu. Aleshores, com cada tarda i just quan el senyor trompetista acaba la seva cançó, la mare surt del forn de pa, agafa a l’Ella per la mà i li diu: “Som-hi Ella, cap a casa.”

I, com cada tarda, Ella es gira i li tira un petó al trompetista amb la mà que li queda lliure. Ell li torna el petó i li pica l’ullet de nou.

Quan Ella marxa, l’home de la trompeta pensa (com cada tarda): “Els petons que em llença aquesta nena valen molt més que totes les monedes que pugui guanyar mai”. Seguidament el trompetista segueix tocant mentre tant ell com Ella esperen a que passi un dia més i es puguin retrobar, com cada tarda, davant del forn de pa.