El llaç

Avui Ella mira la televisió. Normalment troba que és una pèrdua de temps. Però avui és com si hi hagués reunió familiar al sofà de casa. A sota del logo de la cadena de televisió hi ha una mena de llaç i un número cinc al costat. Podria semblar un llaç normal i corrent però no ho és. És de color negre i no està lligat com es lliguen els cordons de les sabates o els llaços de tota la vida. És un llaç sense nus. Un llaç que inquieta molt a Ella.

El llaç no està només a sota del logo de la cadena de televisió. També el porta la senyora que ara parla.

“L’11 de març de 2004 es cometia un atemptat a l’estació de la capital. Quatre bombes explotaven simultàniament...” Ella para atenció. Ha sentit que l’11 de març de fa cinc anys va passar alguna cosa important. “La jornada de l’11-M acabava amb 191 morts i quasi dos mil ferits. Sens dubte va ser l’atemptat major en la història d’Espanya.”

La dona calla i donen pas a les imatges. És una mena de dibuix on surt el tren que va per la via i de cop hi ha una explosió a dins. Aleshores el tren s’atura i comença a sortir fum.

Surt de nou la dona.

“L’atemptat es produïa a l’hora punta (cap a les 7:36) quan hi ha més gent utilitzant el servei de trens. Les bombes, amagades dins d’unes motxilles...”

Tallen l’emissió de la imatge de la dona i surten unes imatges noves.

Un tren amb un vagó que té un forat just al mig i sorolls de sirenes de fons ocupen ara part de la pantalla. Al centre de la pantalla cinc o sis persones traslladant a una dona, que sembla que dormi. Sang per tot arreu, pànic. Fum, ferralla. Ferits, gent amb els rostres absents. Nens, dones, homes. Bombers, policia. Més ferralla. Terror, mort. Aquestes imatges no agraden a Ella. Decideix, aleshores, fer-se un llaç negre per a ella també.

*En memòria a totes les víctimes que van morir el dia 11 de març de 2004.