El nou

Avui a l’escola ha vingut un professor nou. És un substitut, ja que la professora dels de quart està embarassada i no pot estar a l’escola. El professor nou es quedarà durant uns mesos. Hi ha una cosa en ell que fa que l’Ella tingui curiositat. No és que sigui molt alt. Ni tan sols sap si és simpàtic, no ha parlat amb ell. Li atrau el seu nom. És diu Atzar. Aquesta paraula la fa esgarrifar. La paraula "atzar" la fa pensar en descontrol. En el descontrol de la vida. Perquè... la dominem nosaltres la vida? No sabia ben bé que vol dir “dominar la vida”. Però li va preguntar a la Sílvia i li va explicar que és fer el que vols durant tota la teva vida. I després la Sílvia li ha tret la paraula “atzar” que l’ha fet pensar en el professor nou. La Sílvia li ha dit:

- Crec que nosaltres no dominem la vida, que nosaltres estem sota la influència de l’atzar. Nosaltres no triem res, simplement ja està triat. I cadascú fa el que ha de fer, no el que vol.

L’Ella no pot entendre aquestes coses tan complicades. No encara. Ella no sap si es fruit de l’atzar o què. El que sap és que ella tria quan vol jugar a alguna cosa i tria a què vol jugar. Ella tria aquestes coses, així que potser tria totes les altres. No ho sap. I té la sensació de que no ho sabrà mai. Així que es deixarà portar per les seves decisions, per l’atzar o per el que sigui.