dimecres, 18 de març del 2009

El pintor

Avui la mare ha portat a l’Ella al parc. Quan la mare porta a l’Ella al parc, és que la primavera s’apropa. Això vol dir que deixen l’hivern enrere i que comença la primavera, plena de flors i d’animalons que s’animen a sortir amb la calor. A l’Ella li agrada molt anar al parc a la primavera. Tot és més viu. El color verd és més verd i el blau, més blau.
Durant l’hivern és com si algú pintés el parc de colors tristos, com marrons, verds foscos i grisos. Els arbres són d’un marró fosc, trist. Les poques fulles que queden son verdes, però no és un verd qualsevol, és un verd fosc, que, fins i tot, podria arribar a fer una mica de por. Però sobretot, el cel és d’un gris molt trist, que sembla que hagi de ploure d’un moment a l’altre. A la primavera, el pintor agafa les seves pintures més vives i ja no les barreja amb el negre, que deixa el parc trist i fred. Sinó que agafa les pintures i no les barreja. I pinta per sobre de les fulles i dels troncs. Pinta pel cel i pel llac que està just al centre del parc. Pinta els camins, els ànecs, la gespa, els llums que envolten el passeig, els cartells...
I de sobte el veu. El pintor. Sembla que pinti el cel però en realitat està pintant un llum del passeig. Aleshores el pintor la mira i li dedica un gran somriure. Ella aguanta la respiració i no li aparta la mirada. El pintor segueix treballant, pintant el parc de colors vius, per a que la primavera sigui una mica més primavera que abans.

5 comentaris:

  1. PRECIOSA!!!

    doncs si, la primavera aquest any ens portara alegries de les bones!!
    ja, només queden 12DIES pel gran viatge!
    A més ja es nota l'alegria que desprén aquesta estació, sobretot a les hores del pati ! :)


    T'estimo guapa!
    Pd: jo sóc més d'hivern, però aquest any les coses estan canviant i a trobava a faltr el solet, trobava a faltar els somriures, trobava a faltar els balls i ja trobo a faltar les tardes que encara no hem passat a la platja i les nits que pasarem a Amsterdam!



    Aurora

    ResponElimina
  2. Has entramat un bon relat. I al posar-hi el pintor, quasi he agafat els pinzells i he anat a canviar el matissos de molts colors i fer-los brillants com vols tu. // Per aquí tot brilla de flors de prunera, amatller, presseguer... i aquestes plantetes que s'ensenyen moltes amb groc d'or, altres violeta, blau, roig...// Celebro que m'hagis trobat. El meu consell es que segueixis i no ho abandonis mai, com més gran et faràs més podràr necessitar-ho... A ni m'ha passat i ara tot això em fa feliç i acupat en fer el bé. Anton.

    ResponElimina
  3. m'agrada com escrius, tens molta fecilitat de paraula, és genial, una història amb molt de color, abraçada. mia

    ResponElimina
  4. Em tornes a recordar la Berta, li encanta anar al parc i ara amb el bon temps encara més. M'agrada pensar que el pintor ens està decorant la vida com tu descrius, és una imatge molt bonica.

    ResponElimina
  5. potser el que passa a l'hivern és que els colors vistosos i llampants s'han gastat de tan tocar-li el sol... I cada primavera s'ha de repintar tot... Quina feinada aquesta dels pintors...

    ResponElimina